editorial
El Barça trenca tabús amb la samarreta
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
La directiva del FC Barcelona va anunciar ahir la caiguda d'un tabú: l'equip lluirà la temporada que ve publicitat a la samarreta, per primera vegada en els seus 111 anys d'història. L'acord, que es firmarà dilluns, serà comercial, encara que la publicitat no es pot considerar estrictament comercial, ja que es tracta de la Qatar Foundation, una fundació de l'emirat qatarià presidida per la dona de l'emir i que es dedica a la promoció de l'educació i de la societat del coneixement. L'acord té l'avantatge que es pot compartir amb el nom d'Unicef a la samarreta, tal com ha exhibit el Barça les quatre últimes temporades.
Tot i que ahir ja van sorgir veus desqualificant l'acord com una traïció als principis i valors del club, la solució a què s'ha arribat -publicitat d'una fundació compartida amb Unicef- és raonable. El Barça ha causat l'admiració de tot el món per la seva iniciativa de publicitar Unicef a la samarreta, un fons al qual abona 1,5 milions d'euros anuals, però és veritat, com va dir ahir el vicepresident econòmic, que un club no pot ser solidari perdent diners. Tampoc pot ser un club poderós que acumuli pèrdues. Precisament, la directiva ha justificat la decisió per la delicada situació econòmica del club, que fa impossible renunciar als ingressos per publicitat, a causa del «deute heretat» de la junta anterior, els comptes de la qual estan ara als tribunals. Des d'aquest punt de vista, el pacte és excepcional -30 milions d'euros en cinc anys- i trenca tots els rècords en el món del futbol: supera fins i tot els contractes del Manchester United i del Liverpool, i també el del Reial Madrid (set milions anuals més).
Més discutible és, no obstant, l'argument que la decisió no havia de passar per l'assemblea de compromissaris perquè els socis ja es van pronunciar el 2003 a favor de posar publicitat a la samarreta. ¿Un acord pres fa set anys continua sent vàlid quan tantes circumstàncies han canviat, i entre aquestes la composició de la directiva? Encara que la necessària discreció pot explicar que no es portés a l'assemblea passada, es podrien trobar fórmules perquè els socis ratifiquessin l'acord, en pro de la transparència que Rosell sempre ha defensat.
