Editorial
Hereu, l'hora de la veritat per al PSC
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
Jordi Hereu va comparèixer ahir a Primera Plan@, el fòrum d'opinió que auspicia aquest diari, per dictar una conferència titulada Barcelona, a l'hora de la veritat. Però, sota l'aparença d'un al·legat en defensa del model de ciutat edificat pel socialisme, el que va fer l'alcalde va ser reivindicar la seva figura davant la cúpula del PSC, que manté un espès silenci al voltant de qui ha d'encapçalar la candidatura de Barcelona. A l'advertir que no esperarà «de braços plegats» que Montilla el confirmi com a alcaldable, Hereu va deixar patent el pols que manté amb l'actual direcció dels socialistes catalans.
El títol de la conferència canvia, doncs, de sentit. A Barcelona, és el PSC el que afronta l'hora de la veritat: o avala Hereu com a candidat o, promocionant un altre aspirant, li planteja un repte a la federació barcelonina, amb el risc de perdre'l. El dilema és clar; el temps corre.
Passa que davant aquesta disjuntiva els socialistes catalans pateixen la mateixa indecisió exhibida al capdavant de la Generalitat, de funestos efectes a les urnes. L'any passat, quan els sondejos van llançar els primers senyals d'alarma, el PSC podia haver preparat un relleu tranquil i pacífic, pactat amb l'alcalde. En canvi, es va optar per demorar la decisió, de la mateixa manera que el president va escurar tant els terminis per convocar les eleccions que ara, quan falta un mes per a la designació de candidats i cinc per a la cita electoral, al PSC no li queda temps (ni poder de convicció després de la debacle, tot sigui dit) per imposar una alternativa a Hereu, si és que en té.
Amb els seus errors (la tardana resposta a la degradació de Ciutat Vella i la suïcida consulta sobre la Diagonal) i els seus encerts (una gestió eficaç i unes arques sanejades per afrontar la crisi millor que d'altres), Hereu és a dia d'avui, malgrat les enquestes adverses, l'opció més plausible de què disposa el PSC per salvaguardar el feu barceloní (i, de passada, la preada diputació) del vendaval convergent provocat el 28-N.
Cal, doncs, que el partit el ratifiqui com a candidat i que el recolzi sense matisos. No li haurà servit de res al PSC ajornar el congrés fins a la tardor si al final l'afronta amb una altra derrota en el seu ja considerable deure. Arriba, efectivament, l'hora de la veritat.
