Més que mai, catalanisme social

Durant set anys he liderat i gestionat la política de salut de Catalunya per garantir l'equitat i la qualitat, tot convertint el sistema sanitari en un dels sectors estratègics per a la societat i el

creixement de l'economia. Ara em proposo servir i ajudar a refundar el PSC. No personalment, sinó en equip. Ara el PSC ha de liderar el catalanisme progressista. Aquest no és patrimoni exclusiu nostre, però n'hem de ser el pal de paller.

Hem perdut les eleccions autonòmiques després de set anys de presidir la Generalitat. Convergència i Unió ha guanyat amb el mateix resultat que vàrem obtenir el 1999, amb les eleccions del canvi de Pasqual Maragall (l'absència de llei electoral catalana ha marcat la història de Catalunya). Però cal ser realistes i mirar endavant. L'oposició és bona consellera i constitueix una cura d'humilitat per revisar el PSC i el model de partit que volem per tornar a liderar el futur de Catalunya. Farem una oposició constructiva al bipartit d'Artur Mas. Un model de partit no de galàxies ni d'exèrcit, sinó de xarxa amb la gent.

l'ANY 1978 es fundà el PSC, sumant l'antiga Convergència Socialista amb la federació catalana del PSOE i el PSC-Reagrupament. Va ser un gran projecte de suma, com ha de ser ara el nou PSC. Sumar és multiplicar, restar és dividir. Durant més de 30 anys, el PSC ha cosit el país des de baix. Amb un ampli suport social, unint els treballadors i treballadores de procedència i llengua materna diversa amb professionals lliberals i intel·lectuals progressistes. Hem connectat amb una majoria que no es considera part del nacionalisme català ni espanyol. Un projecte transversal de catalanisme social, integrador, que ha permès l'entesa amb la resta dels pobles d'Espanya.

Ens ha costat 23 anys arribar al Govern de la Generalitat, objectiu prioritari des de l'etapa fundacional. Tenim l'orgull d'haver fet una política sectorial transformadora en educació, recerca, hidrologia, salut, energia, infraestructures, dependència, etcètera. I d'haver intentat amb el nou Estatut trobar l'encaix de Catalunya amb Espanya.

La crisi econòmica, la sentència del Tribunal Constitucional i els mateixos errors del Govern català han acabat amb el projecte a les urnes. ¿I ara, el PSC, cap a on va? Fidels a l'esperit fundacional, amb vocació de representar àmplies majories per garantir la competitivitat i la cohesió social. Fidels als valors de la socialdemocràcia, disposats a adaptar-los a les

necessitats canviants. Cal deixar enrere el debat estèril de les dues ànimes per evidenciar la verdadera ànima plural sense caure en males còpies dels nacionalistes catalans (CiU) i del nacionalisme espanyol (PP, Ciutadans). Ens hem d'adreçar a les noves generacions molt més globals que no es troben en aquests debats.

Ara toca escoltar dins del partit militants i simpatitzants, alcaldes i regidors sense dirigismes; toca també escoltar fora, especialment les persones que s'han sentit orfes, que s'han quedat a casa, que han votat en blanc o que han votat uns altres partits. Debatre les idees, construir un relat de país i decidir els lideratges. Lideratges en plural. Líders capaços de gestionar complexitats internes i externes i on els accents no facin por; ans al contrari, que enriqueixin el projecte. Cal fer plural l'exercici del poder. També feminitzant-lo, i rejovenint-lo sense menystenir el capital de l'experiència. Avui no és un problema de noms. L'important ara és el projecte. La decisió de qui ha de ser el pròxim candidat o candidata a la presidència de la Generalitat ha de ser fruit de la racionalitat emocional. Tenim uns mesos per endavant, no cal precipitar-se.

El PSC, igual que Catalunya, necessita tenir més pes a Espanya i Europa. Una veu clara pròpia del PSC al Congrés dels Diputats. Aquest debat és estrictament instrumental i no n'hem de fer el debat. És un element més. I no únicament per temes exclusius de Catalunya, sinó per tenir opinió en totes les polítiques.

Federalisme és llibertat i unió voluntària. Sempre ha estat el projecte del PSC. No podem deixar que CiU sigui en exclusiva la veu pública catalana al Congrés. El PSOE sap que al llarg d'aquests darrers 30 anys el PSC ha estat un bon aliat i ho ha de continuar sent. El debat obert després de les eleccions pel mateix president José Montilla al renunciar al seu escó i obrir el procés congressual ha de contribuir, a curt termini, a obtenir el millor resultat possible en les eleccions municipals. Un partit que, ràpidament, reconeix les seves debilitats i les seves fortaleses és un partit madur. Segrestar el debat ens fa poc creïbles.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Em sento amb energia i il·lusió per continuar servint Catalunya com sempre he fet. Ho vaig fer com a metgessa, com a regidora, com a diputada i com a membre del Govern. M'estimo el PSC perquè es el que més fidelment ha representat els meus valors. Cada dia comença el futur. No podem fer triar la gent entre socialisme i catalanisme. Ara més que mai, catalanisme social.

Consellera de Salut en funcions i membre de la comissió executiva del PSC.