El torn
Wikileaks, la ministra i el doblatge
Gràcies a la desinfectant gola profunda que hi ha al darrere de Wikileaks, hem sabut que la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va dir a l'ambaixador dels EUA a Espanya, Alan Solomont, que la llei catalana del cine era «antinatural i desequilibrada», en una reunió que van tenir al febrer. L'informe assenyala que la ministra de tots els espanyols
-se suposa que al marge de la llengua que parlen- va opinar que el doblatge o la subtitulació al català del 50% de les pel·lícules destinades a exhibir-se a Catalunya era «arriscat» perquè «fins i tot els catalanoparlants prefereixen veure pel·lícules en espanyol». Segons la versió de l'ambaixador, la ministra -i cineasta- va assenyalar que les majors cinematogràfiques (Fox, Paramount, Sony, Universal i Warner Bros), les distribuïdores i els exhibidors s'oposaven al projecte, de manera que dubtava que la llei s'aprovés sota el mandat del president Montilla. Malgrat les seves reticències, la norma es va ratificar al juny, i va comportar el tradicional recurs d'inconstitucionalitat del PP.
El menyspreu de la ministra pel català contrasta amb els seus laments sobre l'incert futur de la llengua espanyola al mercat nord-americà expressats en la clausura -amb Juan Luis Cebrián (Prisa) i Pere Portabella (Fundació Alternatives)- del II Fòrum d'Indústries Culturals en Espanyol, on es van debatre les possibilitats de les empreses hispanes als EUA. Es tracta de la mateixa doble vara de mesurar que exhibeixen els jacobins francesos a l'enjudiciar de manera diferent els parlants francesos del bretó o el català i els francòfons del Canadà. La senyora ministra prefereix alegrar les orelles de les majors que vetllar, tal com exigeix la Constitució espanyola a l'article tercer, per «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya». Wikileaks demostra que la tecnologia enterra vells conceptes al voltant de la comunicació i la política. Hauríem de treure'n conclusions.
