La formació del nou Govern
El medi ambient necessita una conselleria
La possible supressió del departament per part de CiU significaria un retorn al passat
El medi ambient necessita una conselleria_MEDIA_1 /
Una de les conselleries que, segons es rumoreja, desapareixerà en el nou Govern és la de Medi Ambient. Sembla que les seves competències seran dividides entre Agricultura, Indústria i Obres Públiques. Aquest fet es podria interpretar com un pas endavant si l'anul·lació impliqués un avanç cap a la sostenibilitat ambiental de les altres conselleries, per exemple pensant en el món rural no només com una indústria agroalimentària, o una indústria que no utilitzés el medi ambient com a excusa o que la política territorial integrés totes les polítiques sectorials (aigua, energia, transport, etcètera) en un verdader desenvolupament sostenible.
Les polítiques de sostenibilitat (ambiental, econòmica i social) necessiten la cooperació entre tots els actors i la coordinació entre totes les conselleries. Entre aquests actors es troben nombrosos grups de pressió (des dels ecologistes fins a les empreses), cadascú amb els seus propis interessos. Alguns dels actors (que s'autoqualifiquen de societat civil) han carregat contra les polítiques ambientals desenvolupades pel tripartit. Així, els 80 km/hora, la llei de pesca o el pla de gestió de l'aigua de Catalunya sembla que ja són a la llista de difunts per a aquest pròxim període. No sembla, doncs, que la sostenibilitat sigui la base de la reordenació de les conselleries del pròxim Govern, sinó més aviat al contrari.
El medi ambient és un camp propici per a la interdisciplinarietat i la innovació, és una cosa que tothom pregona com un aspecte important però que sembla que sucumbirà davant els interessos particulars d'alguns. La integració de totes les polítiques sectorials en una política de sostenibilitat és el que esperaríem d'un Govern que miri al futur i no al passat, i eliminar la Conselleria de Medi Ambient no sembla anar en la direcció adequada. ¿Per què no desapareix la Conselleria d'Agricultura? Els privilegis professionals també compten, i els que es dediquen als temes ambientals sembla que són professionals de segona davant d'altres professions més consolidades i que tenen grups de pressió amb més influència.
També és important saber quines persones o equips formarien la Conselleria de Medi Ambient si és que no desapareix. Una conselleria liderada per un Vilalta (primer conseller amb CiU) o un Milà (primer del tripartit) tindria sentit, ja que la il·lusió, l'ambició i les ganes de canviar les coses van ser el seu nord. Les liderades per altres consellers han estat, com a molt, continuistes amb l'acció d'aquells, quan no un fre de la seva progressió, fre que a més a més moltes altres conselleries (com Agricultura, Indústria o Obres Públiques) es van encarregar d'activar durant tots aquests anys. Moltes de les lleis ambientals aprovades en totes aquestes legislatures han estat greument mutilades no per l'oposició sinó per altres conselleries que veien alterada la seva parcel·la de poder. Els interessos sectorials s'han imposat gairebé sempre a la col·laboració entre conselleries.
La intenció del futur Govern de Catalunya, si es confirma aquesta desaparició, és un retorn al passat anunciat clarament en el programa electoral de CiU i en les múltiples declaracions dels seus líders en la passada contesa electoral. No sembla que hàgim de tenir en el pròxim Executiu de la Generalitat una Conselleria de Desenvolupament Sostenible sinó una d'Economia i Finances i una altra d'Obres Públiques que més aviat competiran per rebaixar els requeriments ambientals dels diferents programes, que no cooperaran per seguir el camí del desenvolupament sostenible. Transformar l'agricultura en una oportunitat per equilibrar el territori no sembla que sigui l'objectiu de CiU, sinó més aviat sembla que sigui afavorir l'agroindústria amb les mínimes traves ambientals possibles, i si pot ser sense cedir ni una hectàrea als ocellets.
ALS que pensem que girar l'esquena a la naturalesa és avui dia sembrar de foscor el futur del nostre país ens tocarà tornar a carregar-nos de raons per intentar redreçar el rumb de la política ambiental. Els compromisos que té Catalunya amb el món (per exemple, reduir les seves emissions de CO2), amb Europa (per exemple, reservar les hectàrees necessàries per a les aus estepàries) o amb ella mateixa (tenir aigua saludable i al mateix temps que els rius estiguin en bon estat) no poden abordar-se tornant al passat i escoltant només uns grups de pressió. Els ciutadans també som societat civil i molts dels que han donat el seu vot a CiU probablement no estaran gaire contents si les polítiques de futur a Catalunya giren l'esquena al desenvolupament sostenible. Tinguem Conselleria de Medi Ambient o no quan en els pròxims dies es perfili el Govern de Catalunya, esperem que els criteris de sostenibilitat ambiental, econòmica i social guiïn la seva trajectòria, tal com demana la societat del segle XXI. Catedràtic d'Ecologia de la UB.
