Jo piratejo, tu pirateges, ell pirateja

Tombada la llei Sinde, la que preveia deixar els internautes espanyols sense descàrregues il·legals de pel·lícules, música o sèries de televisió. Al final ens hem quedat sense llei i amb descàrregues. I els autors, davant la indefensió absoluta. Espanya és un dels països europeus on més es pirateja, i no calia que ho digués Wikileaks. De la mateixa manera que és obvi que la SGAE ha comès excessos esperpèntics al reclamar el pagament de drets d'autor, està fora de discussió que fa falta un marc legal que empari els creadors, que els protegeixi i, si és possible, fins i tot que els ofereixi la possibilitat de guanyar-se la vida dignament.

Els pirates d'internet són partidaris del tot gratis. Volen cultura, creació nova, nous autors, però no volen pagar per accedir a les obres. En el fons s'enganyen. Si realment són aficionats d'un grup, els diners que s'estalviïn per accedir a la seva música els acabaran pagant amb escreix per accedir a un concert.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La cultura no és gratuïta, o, si més no, no tota la cultura ho ha de ser. ¿Tan difícil és entendre que darrere d'una pel·lícula, un llibre o una cançó hi ha un treball i que aquest treball té un preu? A alguns sembla que els costa. Aplicant-se aquesta filosofia a ells mateixos, podrien deixar la porta de casa oberta perquè qualsevol que passés pel carrer pogués entrar a la cuina i servir-se a voluntat de la nevera o, per què no, permetre que el veí de l'àtic surti a fer una volta amb el seu cotxe quan li vingui de gust.

En el tema aquest de la cultura i els diners, les administracions han mantingut una línia erràtica. L'últim exemple, les celebracions d'aquest Onze de Setembre. La Generalitat va convidar alguns artistes a actuar gratis en els actes que organitza a la Ciutadella. ¿Que potser no van cobrar els que posaven les cadires, els que van instal·lar els altaveus o els mossos que estaven de guàrdia? D'això se'n diu donar exemple.