El torn
Els gestos són el missatge
El mestre de la comunicació Marshall McLuhan va encunyar fa molts anys aquella coneguda frase, cada cop més certa, segons la qual «el mitjà és el missatge». En política els gestos també són una part fonamental del missatge, o dit d'una manera més tòpica, els gestos formen part de la voluntat de fer pedagogia a la qual cap polític no hauria de renunciar. Per això m'ha semblat que els darrers set dies la política catalana ha viscut el període més positiu i més esperançador durant anys. No perquè hagi guanyat un candidat o un altre, sinó per l'actitud de servei, constructiva i de col·laboració de què han fet gala els dos presidents de la Generalitat i els dos partits principals.
La ciutadania en tenia ganes, necessitava aquests gestos enfront d'una crisi que no s'acaba d'acabar. Si hi ha tanta gent cansada o desencantada de la política no és solament per la imatge de corrupció generalitzada que alguns mitjans i alguns grupuscles suposadament apolítics escampen interessadament a tort i a dret; ni tampoc només per la impressió d'allunyament i d'aïllament que sovint projecten els màxims responsables polítics; ni tampoc només per la certesa que els polítics tenen cada cop menys control i són més febles davant del poder financer i les multinacionals…, la desafecció també és fruït de la percepció, força general, que les lluites pel poder ofusquen alguns líders i els incapaciten per servir el seu poble.
La setmana ens ha servit en safata altres elements per meditar, com l'evidència que dedicar-se a la política no deu ser tan xollo com es diu. Queda clar que els capitostos de l'empresa privada gaudeixen de més prestigi, guanyen més diners, tenen el temps lliure menys hipotecat i, sobretot, estan menys exposats a la mofa i a l'escarni públic que els consellers del Govern. L'evidència que no és fàcil captar per a la política independents que ho facin bé i aportin frescor ens hauria de fer reflexionar a tots sobre com dignificar aquesta activitat indispensable per a la bona marxa del país.
