La notícia que no va ser

La societat basca i el conjunt de la societat espanyola fa mesos que estan pendents de diversos anuncis que es poden resumir en un: que ETA comuniqui alguna mena de treva. En realitat, també esperen que Batasuna, per fi, s'atreveixi a trencar el cordó umbilical que la lliga a ETA i anunciï que trenca amb ETA, que condemna ETA i la seva història de terror. I també estan esperant que ETA anunciï que desapareix i que es dissol.

Com que aquestes dues últimes esperances no es compleixen, i gairebé tothom ja ha assumit que no es compliran, ETA/Batasuna, després d'haver-nos fet creure que totes les esperances eren possibles, ha aconseguit que esperem amb més afany l'única que, segons ens han fet creure, és possible: que ETA anunciï alguna cosa. Fa mesos que ens diuen que aquest anunci arribarà aviat, a la tardor, aquest cap de setmana o el següent.

I es compleixen els terminis, passen els caps de setmana últims per a l'anunci, i aquest no arriba. Malgrat que ens han advertit que només dirà que declara una treva permanent, unilateral i verificable. Malgrat que ens han dit fins i tot com l'hem d'entendre: com la manifestació de la voluntat d'abandonar definitivament la violència i el terror.

Però la notícia no arriba mai, ni es produeix. De la mateixa manera que no es compleix mai l'esperança que ETA declari que es dissol, que entrega les armes. Com tampoc es compleix l'esperança que Batasuna trenqui amb ETA i condemni la seva història de terror.

Aquesta situació d'esperances que no es compleixen, de notícies que no arriben mai, hauria de ser causa d'una seriosa reflexió. Aquestes dilacions són senyal de què és el que realment volen ETA i Batasuna, de quin és el joc en què intenten ficar tota la societat espanyola i en especial la basca. Tot això té un significat. En el cas d'ETA i Batasuna no passa res perquè sí, no hi ha res deixat a l'atzar, mai fan puntades sense fil. A més, tenen l'avantatge que ho posen per escrit enmig de la literatura on introdueixen el que creuen que són les paraules trampa on cauran els ciutadans esperançats, en especial els polítics.

En primer lloc, ens estan dient amb paraules expresses, i amb tot el que està succeint -que és el no succés, la no notícia, la no satisfacció de les expectatives, la dilació del que ens anuncien-, que ara aposten per vies exclusivament polítiques, que l'època, el temps de la violència i el terror han passat, però que totes dues han complert la seva funció legítima, han estat eficaces i han portat la situació fins a poder fer ara l'aposta de la política.

Ens estan dient que l'ús de la violència i del terror ha estat un ús legítim, que estava legitimat assassinar perquè la situació de falta de democràcia així ho exigia. Ens estan dient que ETA no condemnarà mai la història de terror que ha produït, que no condemnarà mai cap dels més de 800 assassinats, que tots els membres dels cossos de seguretat assassinats estan ben assassinats, tots els militars, tots els civils, que Ernest Lluch, Gregorio Ordóñez, Miguel Ángel Blanco, Juan Mari Jáuregui, José Luis López de Lacalle, Fernando Buesa -i molts més a qui demano perdó per no citar-los- estan ben assassinats.

Ens estan dient a més a més que la democràcia arriba ara que ells, ETA i Batasuna, semblen disposats a incorporar-s'hi, que fins que això es produeixi no es pot parlar de democràcia a Euskadi o a Espanya. I que perquè arribi aquesta democràcia que està estructuralment incompleta mentre faltin ells, feia falta assassinar totes les víctimes: i que els que apostem per la democràcia en la transició som, en tot cas, fills il·legítims de la democràcia.

Però afegeixen més coses encara. Afegeixen que el fruit que ha donat la lluita armada és haver produït una majoria social nacionalista que permet ara apostar per aconseguir la materialització del projecte polític d'ETA sense violència. La condició, per tant, de l'aposta per les vies exclusivament polítiques que suposadament fan ETA i Batasuna ara és la majoria social nacionalista que s'ha aconseguit gràcies a la lluita armada, i que és la condició que s'aconsegueixi el seu projecte polític, el d'ETA, el que va motivar l'assassinat de més de 800 persones.

El que en definitiva ens estan dient és que gràcies a la lluita armada ETA ha posat la llavor perquè pugui sobreviure a la seva derrota policial i projectar-se transformada com la base sobre la qual es construirà el futur polític de la societat basca; que ETA no acabarà, que és vana tota esperança que ETA desaparegui, que ara més que mai ETA i el seu projecte polític seran l'eix sobre el qual es pot construir el futur polític i democràtic de la societat basca, i de passada, de l'espanyola.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No és que s'endarrereixi el compliment de la notícia. És que pretenen que no es produeixi mai, perquè esperem allò que no estan disposats a donar. President d'Aldaketa (Canvi

per a Euskadi).