Perles del paper
Tots contra la pujada de la llum
Consens parcial a l'hora de repartir la responsabilitat entre el PSOE i el PP
Tots contra la pujada de la llum_MEDIA_1
La pujada del rebut de la llum a partir de dissabte ha suscitat la mateixa unanimitat de rebuig al quiosc que entre els consumidors, i no podia ser d'una altra manera. També hi ha coincidència en el fet que el problema ve de lluny i que un dels errors fonamentals és no haver-hi posat límit molt abans. En qualsevol cas, hi ha matisos interessants.
El Mundo emmarca la pujada en el que titula La pitjor pujada de gener de la nostra vida, perquè suma a la tarifa el preu del gas, de les gasolines, dels bitllets de Renfe i les repercussions en els preus de l'alimentació de les pujades de les matèries primeres. «Tenint en compte que la inflació interanual està ara en el 2,3%, no seria gens estrany tornar a taxes pròximes al 4% la primavera que ve». També afegeix que desapareix el xec nadó, el subsidi de 420 euros, les desgravacions per compra de vivenda, que les hipoteques costaran més i que l'IRPF pujarà per a les rendes més altes. «El que s'acosta -conclou- és una terrible pujada de gener en què tots haurem de pagar un preu molt alt per la tardança a l'hora de reaccionar del Govern».
La Vanguardia recorda que l'invent del dèficit tarifari va permetre al seu dia al PP rebaixar la inflació i complir les condicions de Maastricht, alhora que es creava un problema que tard o d'hora s'havia de resoldre, i que aquesta hora ja ha arribat per la pressió dels mercats financers. Per això reparteix responsabilitats: «El Govern culpa el PP d'haver generat la hipoteca elèctrica que ara ens toca pagar a tots. Però també té raó el PP quan afirma que el Govern ha escollit el pitjor moment per pagar-la, ja que podria haver-ho fet durant els anys de bonança».
Notícies relacionades
El País considera que la pujada era inevitable, si bé els seus «efectes polítics són figues d'un altre paner». Entre altres coses, perquè contribuirà a reduir la renda disponible de les famílies i a augmentar el malestar social d'aquest període de recessió econòmica. Des del seu punt de vista, la qüestió que es discuteix suscita «dues preguntes: com s'ha arribat a aquesta situació i quines solucions hi ha per rebaixar un deute de 20.000 milions que, a més a més de qüestionar la solvència de les empreses que el suporten als seus balanços, pesa com una llosa sobre el mercat espanyol del deute».
