El quart món és aquí

La pobresa és un dels reptes més importants, i més difícils, que ha de combatre la societat. Alhora que el món occidental s'ha desenvolupat en termes de benestar, ha augmentat el nombre de persones que no s'han beneficiat d'aquest progrés. Una realitat molt visible en el nostre entorn més pròxim, on cada vegada hi ha més persones que viuen en situacions d'extrema precarietat, que és necessari, ineludible i inajornable mitigar.

Atenta a aquesta realitat, l'Obra Social La Caixa porta a terme diverses accions per reduir les bosses de pobresa i donar una resposta eficient i global a les necessitats dels col·lectius més desafavorits. És, en aquest entorn, quan adquireix més rellevància allò que deia el fundador de La Caixa,Francesc Moragas, i que en el meu cas particular tinc sovint molt present: «La feina al cap i la gent al cor». Així és, i així ho fem.

Entre les nostres accions prioritàries, destaquen les ajudes a les famílies amb fills menors en perill d'exclusió social, la inserció laboral de persones amb dificultats per poder accedir a un lloc de treball i la construcció de pisos amb rendes assequibles per a persones grans. Gràcies al suport de tots els seus clients, La Caixa dóna oportunitats a les persones més desafavorides i afronta els principals reptes de la societat.

A vegades, en moments com l'actual, es fa necessari -per revelador- un gir cap al passat. Per conèixer els orígens, per recuperar els principis i per valorar la trajectòria i l'esforç de milers de persones que, molt abans que nosaltres, es van preocupar per pensar com es podia ajudar aquest quart món que, sens dubte, també existia fa més de 100 anys.

La nostra entitat va néixer en un context polític i social convuls. La greu crisi social, al finalitzar el segle XIX, va desembocar en una greu recessió. En plena era industrial, la societat patia una gran degradació de les condicions de vida de les classes desafavorides. Aquesta situació va actuar com a revulsiu en la consciència de la societat civil catalana, i les seves institucions més emblemàtiques van decidir actuar per buscar solucions. Així va sorgir la Caixa de Pensions, per a molts historiadors d'aquella època el millor exemple de quin era el camí a seguir per fomentar l'estalvi i les pensions, per impulsar l'economia i contribuir, al mateix temps, a la cohesió social.

Avui, els més de 28.000 professionals del Grup La Caixa estem compromesos amb aquella iniciativa pionera, som els seus hereus i continuadors, procurem treballar amb el mateix ànim i empenta amb què ho van fer aquells visionaris que, juntament amb la responsabilitat de les posteriors generacions, van convertir el seu somni en realitat. L'experiència i la realitat de La Caixa la converteixen en un cas únic, perquè és difícil trobar, a tot el món, una institució que englobi en la seva activitat, en plena harmonia, el vessant financer, empresarial i social; i que abraci, també, els diferents vessants de la persona: l'extrínseca (treballar per la família), la intrínseca (treballar pel propi desenvolupament personal) i la transcendent (treballar per un projecte superior).

Aquest és el camí que ens ha portat a reafirmar la nostra responsabilitat social, que va més enllà fins i tot de l'Obra Social, per assolir qüestions fonamentals, com la transparència, la inclusió financera i la responsabilitat corporativa.

Quan em reuneixo amb els professionals de l'Obra Social, coincidim en una reflexió: no n'hi ha prou que la nostra feina projecti sempre un resultat positiu, sinó que ha de ser precisa, ha de respondre a les necessitats més apressants del nostre entorn i, sobretot, ha de comptar amb un valor social inqüestionable. La nostra gestió social ha de ser, com la financera, impecable, ja que el nostre fi últim és donar al dividend social de La Caixa una destinació i una distribució socialment eficient. La feina és complexa, i el repte, enorme.

Els problemes de l'anomenat quart món s'han de resoldre amb solucions que combinin l'excel·lència professional, l'especialització, la competitivitat i la solidaritat.

Malgrat el difícil escenari, moltes oenagés estan obrint camins en aquesta àrdua tasca. Ho sabem molt bé i contribuïm en nombrosos projectes per disminuir aquesta gran paradoxa de la globalització, l'acció de la qual també ha trencat fronteres per estendre els grans problemes i els seus desafiaments a tots els punts del món.

Perquè el quart món que conviu entre nosaltres no només és quantitativament important, sinó que tendeix a ser permanent. I aquest s'ha convertit en el nostre principal repte: com es pot trencar el cercle viciós de la pobresa hereditària. Per això pensem que el Programa CaixaProinfància és la millor via per combatre la pobresa i recolzar els propòsits de la seva eradicació promoguts des de l'ONU.

José Miguel té 10 anys. I li agraden molt les matemàtiques.Erikaen té 15. Vol estudiar una carrera per ser professora. Tots dos han rebut ajudes de CaixaProinfància, el programa de superació de la pobresa infantil de l'Obra Social La Caixa. Com ells, els últims tres anys 165.300 nens més de tot Espanya les famílies dels quals es troben en situacions de dificultat. Tot plegat es tradueix en una inversió de 55 milions d'euros el 2011. Són famílies amb fills d'entre 0 i 16 anys als quals aquesta iniciativa mira de garantir que, tot i les dificultats, tinguin la porta oberta a un futur millor i creixin amb les mateixes oportunitats que la resta de nens.

El compromís social de La Caixa és prou conegut. I reconegut. Forma i formarà part de la nostra identitat. La nostra font d'energia emana d'aquí: dóna sentit a la nostra feina del dia a dia. Quan algú se sent útil, comença a ser feliç. Facilitar la feina dels altres, compartir desinteressadament el nostre temps o comptar amb una actitud de servei en les petites coses del dia a dia són qualitats que ens portaran a l'autosatisfacció personal.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I no oblidem que les bosses de pobresa no són precisament unes espelmes que podrem apagar sense gaire esforç. S'acosten més a la figura d'un conjunt de torxes que cremen amb facilitat i que són, en canvi, molt difícils d'extingir. Sabem que el bé, el que ésbo,no ho coneixerem demà mateix, però sí que estic convençut que, entre tots, ho veurem algun dia.

President de La Caixa i de la Fundació La Caixa.