El 'pas a l'acte' del PSC

Un bon enemic uneix el grup. Totes les discrepàncies que puguin haver-hi entre els membres d'aquell grup s'esvaeixen quan s'assenyala un enemic, blanc fàcil de tota la nostra ira i dipositari de tot allò nostre que ens volem treure de sobre.

¿És casualitat que justament ara, quan falten uns mesos per a les eleccions municipals, alguns alcaldables socialistes proposin la denegació del permís per arrelament als immigrants irregulars?

És clar que no. Justament ara que haurien d'estar ocupats fent una reflexió profunda dels resultats electorals autonòmics i buscant el camí que ha de seguir el socialisme català si no es vol morir. Justament ara que tenen l'apassionant deure d'enfrontar-se amb els propis fantasmes i amb aquest món complex on ens ha tocat viure. Justament ara que haurien de buscar el discurs d'una esquerra adaptada als nostres temps, el que fan és el que en l'argot psicoanalític se'n diupas a l'acteoactuació. És a dir, negar la realitat i buscar vies per on escapolir-se'n. I, com ja va fer en el seu moment l'exministreCorbachoi com fa actualment el PP, buscar un culpable. I la culpa és... Dels immigrants il·legals. ¡Molt originals!

Els immigrants en general, i els immigrants irregulars en especial, s'han convertit des de fa temps en una mena de sac de boxa on els polítics, i també els ciutadans, frustrats descarreguen la ràbia.

Plataforma per Catalunya (PxC) no ha aconseguit cap escó en aquestes darreres eleccions autonòmiques, però el seu èxit ha estat notable. Primer va trobar un rival del seu mateix nivell en un polític de segona fila com ésXavier Garcia Albiol,regidor pel PP de l'Ajuntament de Badalona. Amb un discurs pla, descontextualitzat i desproveït de tot matís, és a dir, amb un discurs primari assenyala els immigrants com a causants de tots els mals de Badalona. A continuació, la seva cap,Alicia Sánchez-Camacho,candidata pel PP a presidir el Govern de la Generalitat de Catalunya en aquestes darreres eleccions, el copia i trasllada tot aquest discurs xavacà al conjunt de Catalunya. D'aquesta manera el PP català ha obtingut els millors resultats en unes eleccions catalanes. Deu ser això el que ha animat alguns alcaldes socialistes, al veure perillar el seu lloc, a sumar-se a aquest discurs.

qualsevol persona que conegui el tema de prop sap que l'arbitrarietat legal és la que impera quan es tracta dels drets dels immigrants. I en lloc de corregir aquestes injustícies -i no estic dient res més que no sigui aplicar la llei- el que fan és agafar una petita part de la realitat, distorsionar-la, fer-la més gran i construir un discurs perversament lògic, segons el qual no es permetran abusos d'aquesta gent forana, encaminat a mostrar a l'electorat que a ells tampoc els tremola el pols.

«El bonisme amb la immigració s'ha acabat. No ens tremola el pols per tancar una mesquita o fer l'ordenança del burca», diu l'alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC). ¡Endavant les atxes, doncs!

Em trobo entre els que pensen que Catalunya necessita un partit de centre esquerra que sigui una alternativa real de govern i molt em temo que només la derrota farà conscients alguns d'aquests alcaldes (i d'aquí a pocs mesos alcaldables) socialistes que allò important és tenir un discurs propi i no imitar de manera patètica el pitjor discurs del PP i de Plataforma per Catalunya (PxC).

Un dels aforismes que més m'agrada deNietzschediu: «¡No! ¡No! ¿Com?, ¿no va cap enrere?» «¡Sí! Però no enteneu bé aquell home quan us queixeu d'això. Va cap enrere com tot aquell que vol fer un gran salt». El trobo especialment indicat per oferir-lo com a consell, si és que m'ho permeten, al Partit dels Socialistes de Catalunya. És preferible recular, acceptar la derrota, analitzar-la i crear un discurs creïble i alternatiu que permeti fer el gran salt (governar) que passar a l'acte mostrant de manera lamentable que allò més important és mantenir el poder.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La cohesió social és de vital importància i la immigració és un tema massa important per jugar-hi. Així que un dels pilars bàsics per a la convivència hauria de ser el que ja recull el Pacte Nacional per la Immigració: no s'ha d'utilitzar la immigració amb finalitats electoralistes.

Un segon punt, segons el meu parer importantíssim, és continuar amb la filosofia que va fer néixer la llei de barris. És a dir, actuar sobre el context per afavorir el benestar dels individus. Barris dignes amb recursos socials dignes, afavorir la creació de petits negocis i recolzar els emprenedors i normatives que afavoreixin el compliment d'uns horaris estàndard iguals per a tothom (el contrari no és bonisme, sino estupidesa), compromís total amb els drets humans bàsics i evitar l'arbitrarietat legislativa de la qual són especialment víctimes els immigrants i, sobretot, escoles que deixin de mirar els nens immigrants o els seus fills com si fossin uns incapacitats permanents.