Divorcis amb menys desavinences

L'1 de gener del 2011 ha suposat un abans i un després en els processos de separació i divorci amb l'entrada en vigor de la llei 25/2010 del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. Adéu als conflictes per la custòdia, i benvinguda a la coresponsabilitat parental i al pla de parentalitat, conceptes que promouen la cultura de la col·laboració i l'acord entre les parelles en dissolució i que volen evitar que els fills es converteixin en les grans víctimes d'aquests processos.

Amb la introducció de tots aquests instruments per substituir la controvertida paraulacustòdia, els legisladors catalans contribueixen a situar la regulació dels efectes de la separació o el divorci en un bon nivell internacional. Així, Catalunya es converteix en pionera i model a seguir per a altres comunitats i països.

No ha resultat un procés fàcil. Potser lent -dues legislatures-, però meditat, amb intervenció de tots els agents implicats fins a superar un concepte que ja semblava definitiu en l'imaginari social. La paraulacustòdiacomporta alguns significats que no pressuposen actuar en el millor interès dels fills després de la ruptura de la parella. Per a alguns simbolitza un premi i lluiten per guanyar la custòdia. Per a uns altres, és una arma amb la fi de pagar menys pensió i humiliar l'exparella o per aconseguir drets afegits sobre el domicili familiar.

La coresponsabilitat parental implica que els drets i les responsabilitats dels dos progenitors són idèntics. Legitima tots dos com a capaços i fomenta la seva col·laboració per establir com volen cuidar els fills després de la ruptura. Es trenca la relació de parella, però no la de la família. Adéu, doncs, als pares de cap de setmana i vacances, a la monoparentalitat després del divorci. Els legisladors s'han adequat als temps actuals tenint en compte factors sociològics, deixant enrere la visió tradicional que les dones es cuiden dels fills i els homes fan l'aportació econòmica. La gran contribució de la psicologia ha estat destacar la importància de la continuïtat del contacte físic i emocional amb els dos pares, participant en la seva educació i disciplina, per al bon desenvolupament psicològic dels fills.

Coparentalitat no significa que es divideixi el temps al 50%. Cada etapa d'un nen/a, les seves necessitats especials, la idiosincràsia familiar, i un llarg etcètera determinaran com els pares hauran de distribuir el temps que passen amb els seus fills i com pensen tenir-ne cura. Amb un bon pla de parentalitat, els pares es comuniquen informació important i col·laboren, estableixen principis de respecte; els nens mantenen una relació continuada amb tots dos, reben les atencions mèdiques adequades, no deixen de participar en activitats amb amics, no perden el contacte amb els avis ni els germans, no són els missatgers dels pares.

El pla de parentalitat situa al davant de tot les necessitats dels fills i llança una crida a la maduresa dels pares. És necessari promoure la democràtica cultura del diàleg i l'acord per gestionar conflictes i visualitzar com serà el nou futur de tots. Especialment dels més petits perquè no pateixin. O que deixin de patir tot el que patien fins ara en el procés de declivi generat pel desamor. Durant els treballs d'elaboració de la llei, l'equip del Síndic de Greuges català alertava sobre l'alta conflictivitat soferta per molts processos de separació o divorci i la falta de consciència de les conseqüències, tan perjudicials, que aquesta tensió generava en els nens immersos en tals situacions.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els estudis rigorosos dedicats als efectes del divorci sobre les criatures mostren que el conflicte personal continuat, la discòrdia i la infelicitat dels pares es correlacionen amb un pitjor ajust emocional en els fills. La nova llei catalana reconeix que les separacions i els divorcis no són simplement processos legals, sinó també emocionals i psicològics, i que com a tals requereixen intervencions de la psicologia, teràpia familiar, la psiquiatria i la mediació. El divorci ja no queda en mans exclusives dels juristes i s'afavoreix la col·laboració interprofessional entre advocats i psicòlegs.

Prioritzar la intervenció en els pares que dediquen molta energia a barallar-se, que se centren en les seves necessitats i s'obliden de les dels seus fills, és una cosa fonamental. ¿I sobre els conflictes que puguin existir per acordar un pla de parentalitat? La llei atorga un paper central en la gestió d'aquests conflictes a la mediació familiar, que té uns beneficis que van més enllà dels acords; redueix els conflictes, millora la comunicació i la cooperació coparental. És necessari popularitzar aquesta gran eina, així com la teràpia familiar, que permetrà intervenir en el procés emocional i psicològic de les famílies, paral·lel al procés legal, en benefici dels nens. I tindria l'efecte col·lateral de descongestionar les sales de jutjats, acostumats a intervenir en el procés legal. Psicòloga clínica i mediadora familiar.