Els beneficis d'il·legalitzar les drogues

La il·legalització de les drogues no beneficia els addictes al seu consum, a qui situa en un drama

que els sumeix en un estat de marginació social i els converteix en gairebé segurs reus de delictes que un sistema, fracassat de forma clamorosa, els condueix a la doble condició de malalts i delinqüents foragitant-los del sistema de convivència social, dificultant, malgrat heroiques excepcions, qualsevol possibilitat de curació i integració.

No beneficia el seu entorn. Els danys i estralls no limiten els seus efectes en els drogoaddictes. S'estenen als familiars i amics pròxims i converteix la convivència en un verdader infern. El drama arriba al seu punt culminant quan la incapacitat per procurar-se les dosis necessàries els porta a extorsionar les persones que els són més pròximes, exigint-los violentament diners per obtenir una dosi.

No beneficia l'Estat de dret i l'estabilitat dels sistemes democràtics. Totes les trobades internacionals que han abordat la complexa possibilitat de trobar alternatives han coincidit en la necessitat de reaccionar davant el fracàs endèmic del sistema penal. Després de més de 40 anys d'assajos basats en l'increment de les penes i la rebaixa de les garanties s'ha constatat que el fiasco ha estat estrepitós. Un seminari internacional celebrat a Lima el febrer del 1990 va rebutjar de forma contundent les propostes que emanen de la Convenció de Ginebra per a la lluita contra la droga. Aquest organisme ha enderrocat límits infranquejables del dret penal com la proposta de criminalitzar el consum. La seva tasca consisteix a celebrar innombrables reunions d'on surten conclusions que han estat inútils. Ens podem preguntar quant ens ha costat des de la seva creació el desembre del 1988. Si la transparència és un valor essencial de la democràcia algú ha de publicar les xifres sobre el funcionament d'aquest organisme.

No beneficia el sistema penitenciari, que s'ha vist superat per l'augment espectacular de reclusos condemnats per tràfic de drogues. Pocs caps de grans càrtels, alguns més dels esglaons intermedis i nombrosos distribuïdors a escala mitjana o menor que intensifiquen la nostra ja saturada població carcerària. La droga forma part de la vida penitenciària, crea lluites pel poder, origina víctimes i arriba a corrompre funcionaris relacionats amb el seu entorn.

Beneficia determinades reaccions desproporcionades. En el seminari de Lima es va advertir que enfrontar-se a la lluita contra la droga amb un enfocament bèl·lic i la militarització té grans possibilitats d'incrementar la violència i molt poques possibilitats de contribuir a la resolució d'aquest problema. La guerra és un negoci per als productors de seguretat. Sempre necessiten un enemic, però, com ja els va advertirNils Christie,fa molts anys que no enganyen a tothom. Es tracta d'una guerra sense combatents enemics. Se'ls presenta prou forts per mobilitzar tota l'energia d'una nació, però al mateix temps són prou febles per no ser mai realment perillosos i així poder seguir fent la guerra mentre els dirigents necessitin una guerra.

Beneficia l'enriquiment desmesurat dels que en controlen el tràfic a gran escala. Els estudis sobre el valor afegit de la transformació de la fulla de coca són científicament irrebatibles. La fulla es ven als mercats andins com un producte agrícola de baix cost. Picada en una espècie de morter i barrejada amb additius barats multiplica el seu valor per més de cent. Aquesta pasta bàsica es porta a uns laboratoris rudimentaris que, amb un escàs cost, la converteixen en clorhidrat de cocaïna disposat per ser consumit. El transport massiu fins als llocs d'on surt en carregaments que superen la tona implica riscos que n'encareixen el preu fins a cotes a les quals no arriba cap altre producte o matèria primera. El pas successiu fins que arriba a mans del distribuïdor al detall n'incrementa exponencialment el preu. Mentre no es trenqui aquesta inèrcia, és difícil, per no dir impossible, que el dret penal resulti prou dissuasori.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Algunes propostes alternatives. Un grup de professors universitaris i magistrats vam firmar el 1991 un manifest per una nova política. Ens rebel·làvem davant la nefasta política sobre drogues que patim des de fa unes dècades. ¿Per què aquesta insistent resistència a intentar vies alternatives? La proposta alternativa partia de la base legal que proporcionava la llei del medicament. S'hi considera que els estupefaents i les substàncies psicòtropes són medicaments. La llei va ser modificada el 2006 eliminant-ne aquestes substàncies. No obstant, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) equipara el tabac i l'alcohol als estupefaents, i per aquest motiu estan obertes les vies per a un tractament que permeti un sistema de distribució controlat. Magistrat del Tribunal Suprem.

Comissionat de la Comissió de Juristes de Ginebra.