Berlusconi guanya audiència

Una de les novetats informatives del canvi d'any ha estat la fusió -per absorció- de les cadenes televisives Telecinco i Cuatro. Les conseqüències de l'operació no es limiten a la desaparició del canal d'informació CNN+, al transvasament de presentadors o als conjunturals ajustos en la programació. Es tracta d'un moviment empresarial amb repercussions evidents per a l'estructura de la comunicació a Espanya. D'entrada, disminueix la influència informativa del grup Prisa, un actor principal del sistema audiovisual espanyol des de la concessió per part del Govern deFelipe Gonzálezdel primer canal de televisió codificat, de la creació de Canal Satélite Digital i de la primera guerra digital a compte dels drets del futbol que van entaular, a mitjans dels 90, el grup deJuan Luis Cebrián,d'una banda, i Antena 3 i la CCRTV de l'altra.

Amb la fusió actual, el grup italià Mediaset, hòlding controlat per Fininvest, accionista de referència de Telecinco i propietat deSilvio Berlusconi,assumeix el control directe d'una quota de pantalla molt pròxima al màxim legal del 27%, a més dels programes de cadascun dels respectius múltiplex de TDT: La Siete, Factoría de Ficción i Boing, més les freqüències de Cuatro. Déu-n'hi-do. Sens dubte, Cuatro és el fitxatge d'hivern deSilvio Berlusconiper dominar la lliga espanyola de la informació, incloent-hi Catalunya, malgrat la fortalesa de TV-3 i de l'existència del CAC que, com sabem, no té competències sobre els canals d'emissió al·lòctona, encara que de recepció i conseqüències socioculturals autòctones.

L'altra novetat, avançada a finals del 2010, és l'ofensiva d'Uteca, patronal de les televisions privades espanyoles, contra les autonòmiques de titularitat pública, una vegada sotmès i derrotat en el terreny comercial el grup RTVE. Una ofensiva que s'està executant en dos fronts envoltants. Per una part, la denúncia d'Uteca de l'incompliment de les funcions de servei públic per part de les autonòmiques. I, per l'altra, la crítica al seu elevat cost econòmic.Alejandro Echevarría,president d'Uteca -¡en qualitat de president de Gestevisión Telecinco!- insisteix en els seus fòrums escrits i audiovisuals, que són molts, que la situació de les televisions públiques és insostenible i que és imprescindible arbitrar un mecanisme equivalent al que es va establir a RTVE per limitar la seva activitat comercial.Echevarríaoculta hàbilment que les televisions privades van rebre una concessió estatal «per a la gestió indirecta del servei públic de ràdio o televisió», una obligació que a la pràctica s'incompleix.

És prerrogativa del Govern exigir el compliment d'aquesta clàusula com suposem que es fa amb els centres escolars o hospitals concertats que basen la seva activitat en una concessió semblant en la seva naturalesa jurídica i el seu objectiu social. Però, segons sembla, l'únic interès d'Uteca és la desaparició d'una part de la competència informativa i comercial. En aquest context, el repte de les televisions públiques radica a elaborar un nou model empresarial d'acord amb les recomanacions de la Unió Europea i especialment les referents a la comptabilitat analítica i a la redefinició del concepte de servei públic. La televisió autonòmica del futur no pot ser igual a la del passat, certament, però tampoc ho ha de ser la privada. Uteca, com és lògic, actua com alobbyd'influència en el seu afany d'aconseguir una deslegitimació de l'oferta pública d'acord amb una versió anorèxica del sector públic de la comunicació. Forta i els parlaments dels quals depenen les respectives televisions autonòmiques haurien de defensar l'existència d'un model audiovisual públic com a fortalesa davant els excessos neoliberals.

No solament estan en joc matisos informatius i usos lingüístics, sinó un model de desenvolupament socioeconòmic. TV-3, per exemple, és el motor d'arrossegament d'una part de l'activitat productiva de les indústries culturals del país, amb repercussions en esferes com la literatura, el teatre, el cine, l'esport o la cultura popular. Més enllà de les funcions informativa i institucional, les televisions públiques han d'assumir la seva funció industrial per elaborar un producte diferenciat en el seu entorn competitiu.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El que no es redefineixi des de la política, ho serà des del mercat, que aplicarà la seva pròpia lògica. La llei general de l'audiovisual recull, per exemple, la creació d'un Consell Estatal dels Mitjans Audiovisuals com a organisme regulador del sistema audiovisual. El disseny de les seves competències i funcions és una batalla política de primer nivell. I no serà menor la seva articulació amb l'Estat autonòmic i els conceptes d'emissió i recepció territorial de què parlàvem. La posició dominant de Mediaset en l'espai públic seria una raó suficient per enfortir les opcions públiques autonòmiques. Però potser alguns s'estimen més una Espanya berlusconitzada abans que autonòmica.

Periodista.