Lentitud i indiferència de l'Estat

El tracte de moltes institucions i oficines al ciutadà normal no acostuma a ser ni prou amable ni prou eficient. Són moltes les coses que fallen en l'atenció ciutadana, des de les cues innecessàries i la llengua forastera, fins a les explicacions incomprensibles o el to autoritari.

Això és lamentable i ofensiu. Sovint, la persona que passa a l'altra banda d'un taulell o porta algun tipus d'uniforme se sent investida d'estranys poders i d'ínfules de superioritat. Una actitud ridícula i mesquina que ja ha estat criticada moltes vegades. Al darrere d'això, però, també hi ha una actitud més oficial, més elevada -en podríem dird'Estat-, segons la qual l'Administració pública, el Govern o els seus ressorts poden actuar amb impunitat enfront del ciutadà indefens. Així és com l'Estat pot retardar indegudament tant el pagament d'indemnitzacions com la renovació del Tribunal Constitucional, pot afavorir una justícia lenta -amb casos molt interessants que prescriuen- i pot vendre el patrimoni de tots a uns quants. L'Estat pot fer, i fa, coses increïbles, coses que són, normalment, de jutjat de guàrdia i de presó major.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

De vegades això passa per simple -no tan simple- lentitud en les accions que s'han d'emprendre. Quan la lentitud, però, no ve de la incompetència sinó de la indiferència, la democràcia trontolla. Un exemple recent de gran i greu lentitud és que el ministre d'Educació espanyol -ell tot sol- hagi tardat gairebé un mes a defensar la immersió lingüística a les escoles catalanes. Un altre cas és la resposta tèbia, arrossegada, del Govern espanyol davant l'alto el foc d'ETA, que no és un gest definitiu, és clar, però que marca un canvi radical de plantejament.

Aquestes reaccions lentes, ¿són simplement expressió d'incompetència o vénen de la indiferència? Seria gravíssim, però no és impossible.