PSC, recuperar la centralitat

El resultat electoral del

28-N ha estat analitzat com cap altre, i això es deu, indubtablement, a la importància real del PSC en la vida política catalana de la democràcia i a la que, tant els mitjans de comunicació com els ciutadans, atorguen al fet que Catalunya tingui un partit fort de les característiques del PSC: espai social, ideologia i responsabilitats polítiques.

La Catalunya actual seria ben diferent sense cinc elements que l'han caracteritzat i en quatre dels quals el PSC ha estat la força més rellevant.

Primer.El paper clau dels socialistes en el model d'integració i incorporació dels ciutadans vinguts a Catalunya entre els anys 60 i 90.Segon.La construcció de Catalunya des dels ajuntaments, liderats a nivell de població, en un 80%, pels socialistes. Tercer. El fort teixit associatiu català i el conjunt de la nostra societat civil en què els socialistes, juntament amb els nacionalistes, han liderat bona part d'aquests moviments civils. El rol de la societat civil en una nació sense Estat és clau. Sempre he pensat que les capacitats que atorga el fet de ser Estat només és compensable amb una societat que mantingui el sentiment nacional.Quart. Quan l'Estat espanyol ha estat governat pels socialistes, Catalunya ha progressat de forma efectiva. Es podria establir també una altra correlació basada en els nacionalistes catalans decisius a Madrid, però aquesta correlació ha fallat en moments clau quan la dreta ha governat a Madrid (segon Govern d'Aznar).Cinquè.El darrer element que ha caracteritzat la política catalana de la democràcia i l'únic en què el PSC no ha estat rellevant, ha estat el període del pujolisme: ideologia nacionalista democràtica amb forta personalitat i lideratge, basada en els principis del catalanisme polític. Deixar la reconstrucció nacional d'un país en mans estrictament d'un partit nacionalista ha marcat la Catalunya actual d'una cultura social, política i econòmica que només en moments de grans canvis tenen capacitat d'arrelar en únicament 24 anys. La decisió del PSC de deixar a CiU la responsabilitat única de reconstrucció nacional té conseqüències a llarg termini.

Ara el socialistes tenim el repte de recuperar la centralitat de l'espai polític català en uns moments difícils, però en una societat canviant i que històricament hem de liderar. Tenim un primer repte que pot afavorir la recuperació parcial del nostre lloc en la societat catalana abans del congrés socialista de la tardor. Forma part del discurs socialista dir que el PSC és un partit de base municipal i que som la força dels pobles i les ciutats del territori, que és la que ha propiciat les transformacions més importants que afecten els ciutadans.

Guanyar les eleccions municipals vol dir alinear-se amb el que preocupa els ciutadans; tenir un model de progrés per a pobles i ciutats; millorar les condicions de vida de la població, i donar exemple de conducta per a la moral col·lectiva. Si això ho seguim fent els socialistes en l'àmbit local, no tinc cap dubte que podrem governar una majoria dels pobles i ciutats del nostre país.

El congrés del PSC serà passades les eleccions municipals, però molts dels elements de debat hauran estat a l'agenda de la política. Si en algun lloc és rellevant la integració dels nous immigrants és en els municipis i, sens dubte, la immigració estarà, de forma explícita o implícita, en l'agenda municipal. També hi serà l'educació, l'atenció social, la cultura i el foment de la nova ocupació. La seguretat i la cultura de drets i deures s'integraran també al debat. Com també la cohesió social i la crisi de l'Estat del Benestar. Des de posicions conservadores s'aborda l'Estat del benestar en termes estrictament pressupostaris, i si bé el pressupost depèn de variables econòmiques, la priorització d'aquest depèn de la ideologia. I els anys de crisi són anys de prioritzar.

El PSC ha d'encarar el seu congrés buscant què és el progrés en una societat. I no hem d'oblidar la premissa que el PSC aspira a governar Catalunya i a participar, no solament influir, en els governs progressistes d'Espanya. Això ha de portar el congrés a debatre el model de país que ha canviat des que es va formular el catalanisme els segles XIX i XX, però que també ha canviat des de queJordi Pujolel va interpretar als anys 70.

I finalment, també haurem de debatre el model de relació Catalunya-Espanya, aprofundint i treballant el concepte federal, anant, per tant, més enllà en l'anàlisi d'aquells que ho simplifiquen amb els conceptesindependènciaosobiranismeo els que ara volenhomogeneïtzacióouniformització, com a forma d'involució.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El debat entre Catalunya i Espanya ha d'anar alineat i la solució ha de ser coherent amb una relació PSC-PSOE que no podem reduir a un debat de grup parlamentari. Ara bé, en qualsevol relació les parts han de tenir veu. Veu pròpia cada un, i veu compartida quan calgui, perquè el projecte del PSC és un projecte nacional, i s'ha d'explicar i defensar, però també és un projecte federal.

Alcalde de Lleida