El torn
Rellegint el gran Kapuscinski
Aquests dies, que Tunísia es veu sacsejada per una insurrecció popular, és un bon moment per rellegirRyszard Kapuscinski. El periodista polonès va ser un testimoni privilegiat de moltes de les revolucions que va viure el món la segona meitat del segle XX. Va conèixer de primera mà l'aixecament del seu país contra el comunisme, la caiguda del xaReza Pahlevii nombrosos moviments alliberadors a l'Àfrica i l'Amèrica Llatina. Avui, els seus textos ens il·luminen a l'hora d'entendre què passa al país magribí.
Per aKapuscinski,el motor principal de qualsevol revolta no només és la misèria, l'opressió o els abusos escandalosos. «Condicions semblants es donen en dotzenes de països i, en canvi, les revolucions esclaten comptades vegades. És necessària la presa de consciència de la misèria i de l'opressió, el convenciment que ni l'una ni l'altra formen part de l'ordre natural del món». Per al reporter, l'ètica hi té un paper bàsic. «El motor principal de la majoria de moviments de protesta, d'insurreccions i de revolucions no és la lluita pel pa sinó la dignitat ferida. Arriba un moment en què la gent ja no vol seguir suportant humiliacions».
Notícies relacionadesÉs llavors quan «una multitud ben alimentada i entretinguda deixa d'obeir. Comença a reclamar alguna cosa més que diversió. Vol llibertat, exigeix justícia. El dèspota es queda atònit». I en casos com el de Tunísia, es veu obligat a fugir.
Segons la receptaKapuscinski,és molt dubtós que, a curt termini, la revolta tunisiana triomfi en altres països àrabs. Fa uns anys vaig fer un viatge pel nord de l'Àfrica i l'Orient Mitjà. Durant dos mesos, vaig tenir ocasió de parlar amb centenars de marroquins, algerians, tunisians, egipcis, jordans, sirians i libanesos. En cap país vaig detectar el grau de ràbia amb què s'expressava la gent a Tunísia. I en cap altre hi ha unes classes mitjanes tan ben preparades. El món àrab s'ha posat a caminar. Desconeixem cap on ni com de llarg serà el camí.
