Immigració: les prioritats d'avui

L'entrada de la immigració en el nou Govern té nom propi. Salt simbolitza tres eixos d'acció que cal prioritzar: perspectiva local, enfocament socioeconòmic, socialització de la població en general. Salt també confirma que els conflictes que cal gestionar no són fets, sinó les seves interpretacions.

En la legislatura passada es van produir uns acords que han de sedimentar els propers passos. En destaco tres: 1) Catalunya és una societat diversa que aposta per tenir un únic espai comú per a la cohesió social. 2) La diversitat, lluny de ser un obstacle, és un valor positiu i una oportunitat per al desenvolupament. 3) La llengua catalana és una de les forces motrius per a l'acomodació de la diversitat.

¿Quines són les prioritats? En destacaré vuit, a part, ben segur, de desenvolupar la llei d'acollida i de mantenir el Pacte Nacional d'Immigració com a fonament de les polítiques.

1.Taula de ciutats. Crear un marc de col·laboració i de cooperació intergovernamental entre totes les ciutats i el Govern. No podem deixar que la situació actual s'estengui com si fos normal. No pot ser que cada municipi hi digui la seva sense cap acció del Govern que gestioni les demandes. Els municipis han de ser reconeguts com a nous actors en el disseny de polítiques i han de tenir un espai per poder debatre el tema amb el Govern. La crida municipal en temes tan calents com l'empadronament, el discurs polític xenòfob, el civisme, les practiques religioses i la pauperització immigrant en temps de crisi, s'ha de prendre seriosament.

2.Pluralisme religiós. El pluralisme religiós a Catalunya ha d'anar mes enllà del tema dels oratoris i del burca. No pot ser deixat en unlaissez-fairecompetitiu de creences. La religió no és un assumpte privat que està en mans de diferents esglésies, sinó un assumpte d'interès públic i regit pel principi de llibertat, on també es respectin els no creients.

3.Relació amb l'Estat. La política de fronteres ha de ser un tema decisiu per anar avançant en l'autogovern. La decisió sobre qui són els que entren i quants no pot estar en mans de l'Estat si afecta directament Catalunya. S'ha de tornar al lema del segon pla (2001-2004), i a la construcció d'una via catalana diferenciada. L'acomodació de la diversitat és un assumpte d'autogovern.

4.Relació amb teixits associatius. Seguir treballant el món associatiu però en aspectes més d'implementació de polítiques i de treball de socialització i cohesió, i no tant d'entrada de demandes. Les associacions han d'ajudar en les tasques de Govern per aconseguir que la diversitat sigui vista en positiu, i que la cohesió sigui l'horitzó comú.

5.Enfocament de la interculturalitat com a estratègia política de gestió de la diversitat. Que el nostre signe distintiu sigui el foment de la interacció entre comunitats culturals. La interculturalitat no és solament un principi, sinó una pràctica, una mentalitat i un comportament que hem de saber fomentar en tots els espais creatius i innovadors de la nostra societat. Crea una cultura de la diversitat i estableix les bases per a una cohesió més fonamentada en les conviccions del avantatges de la diversitat.

6.Política cultural que inclogui la diversitat. La política cultural ha de ser una política de foment de totes les capacitats culturals de Catalunya. Els immigrants tenen coses a aportar per enriquir la nostra cultura. No hi pot haver una política cultural únicament pensada en un públic objectiu homogeni. La diversitat de músiques, d'expressions artístiques, de cines, de literatura, ha de constituir un enriquiment per a Catalunya, i que els cosmopolitisme que ja tenim també sigui multicultural.

7.Societat civil. Treballar conjuntament amb la societat civil d'aquí i la ciutadania. Posar mecanismes per evitar la deriva xenòfoba dels partits. L'objectiu ha de ser desactivar aquests discursos. S'han de desplegar mecanismes per fer-los perdre sentit. Per exemple aplicar, en el cas del discurs, la divisa deMontesquieucontra la corrupció: crear un sistema de tal manera que en el moment que un abusi del poder (llegiu-hi de discurs polític xenòfob), el perdi.

8.Pauperització immigrant. La situació d'exclusió vinculada amb la crisi també afecta els immigrants i molt més directament elsni-nique no tenen expectativa de sortir de la seva situació. El procés de gradual pauperització dels immigrants pot portar a un esclat dels més afectats que ben bé pot semblar més un rebuig desesperat tunisenc d'aquestes últimes setmanes que una reivindicació d'oportunitats de novembre del 2005 a França.

Notícies relacionades

Illa i les fotos de Sánchez

Síria, entre l’esperança i la por

El Pacte Nacional ha estat una bona ocasió de mostrar al conjunt de l'Estat que aquí a Catalunya compartim diagnòstics i tenim uns acords nacionals ferms. Ara es tracta que els que hagin signat el pacte també continuïn sentint-se partícips de la construcció d'una Catalunya diversa i cohesionada. Els nous pilots del govern tenen una tasca important per desenvolupar: incentivar tothom en aquesta tasca comuna i combinar bé els temes identitaris amb els socials i econòmics en la gestió quotidiana de la immigració. Professor de Ciències Polítiques

i Socials de la UPF.