Massa desordre i incoherència

Diumenge passat, dia 30, vam commemorar el vintè aniversari de la mort deJosep Ferrater Mora,el filòsof català més important de la segona meitat del segle XX. Ell deia que les dues coses que més el molestaven eren el desordre i la incoherència. Els que l'hagin llegit entendran de seguida què volia dir.Ferraterera un mestre en l'art de la claredat, de l'argumentació ben travada. Es pot discrepar o estar d'acord amb ell, però els seus raonaments són sempre precisos, transparents.

Desgraciadament, la nostra vida pública -ara em limitaré a l'àmbit internacional- és plena de desordre i d'incoherència. De fet, tenim molts exemples de com les decisions arbitràries i l'autoritarisme causen desordre i caos. Ho veiem a l'Iraq, on l'ordre cruel deSaddam Husseinva ser substituït per un desordre no pas menys cruel i que no sabem quan cessarà. La precipitació de la invasió aliada ha estat desastrosa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les revoltes populars, les que es produeixen ara a Tunísia i Egipte, per exemple, són una altra cosa, però topen amb la lògica de totes les dictadures, que per això ho són: i és que no consenten oposició ni alternativa; la dictadura és un ordre que no n'admet cap més. Llavors, el pas de la dictadura a la democràcia és dramàtic, perquè sovint no hi ha recanvis ordenats i a punt, no hi ha lideratges alternatius i acceptats.

La població que vol trencar aquest ordre absolut es troba enfangada en el desordre i la commoció. Però això no és degut a la maldat de la gent sinó a la maldat de la dictadura que ho ha provocat. És la incoherència d'establir un ordre insostenible i desordenat. L'ordre intel·ligent ha de ser sempre un ordre obert, discutible, provisional.