El torn
Sols i mal acompanyats
Roben per anar a la presó i fugir d'una societat individualista que els arracona, que els ignora. La petita delinqüència protagonizada per la tercera edat és un fenomen a l'alça al Japó. La soledat i la falta de recursos econòmics són les principals raons que empenyen a delinquir els avis, un col·lectiu cada vegada més gran en la societat japonesa. I això passa al Japó, que sempre havia excel·lit per tenir un tracte preferent, de respecte, de veneració i d'admiració pels seus avis. ¿Per què arraconem la gent gran?
Alguna cosa hi deuen tenir a veure les teories catastrofistes sobre l'envelliment de la població i que, ho vulguin o no, comporten que els vells se sentin culpables davant les altres generacions, que fan recaure sobre ells els estereotips de generar despeses i ser una càrrega social i familiar. ¿On queda el respecte, l'experiència, la saviesa, la paciència, l'observació, la lentitud, les conviccions, els valors, el sacrifici, en definitiva, l'exemple, el referent d'aquells que ja ho han viscut i dels quals ens convé aprendre? Fa 40 anys un científic nord-americà va advertir de la creixent ancianofòbia en la societat, d'una intranquil·litat profunda i repulsiva a envellir i a mirar amb disgust i angúnia tot allò relacionat amb la vellesa que, al seu entendre, anava indefectiblement lligat a la malaltia, la incapacitació i a transformar-ho en una por a la fragilitat, la inutilitat, la impotència. És aquella contradicció tan humana: tots volem arribar a vell però ningú ho vol ser.
Un dels símbols de la cultura antifeixista,Marcos Ana, pseudònim del poetaFernando Macarro Castillo, amb més de 90 anys a l'esquena, sosté que tenim l'edat que exercim. I la majoria d'avis -aquí o al Japó- exerceixen de persones grans amb un esperit jove perquè és com es troben: amb ganes d'aprofitar el temps perquè només s'és vell quan es té més alegria pel passat que il·lusions de futur.
