Herència educativa i de classe

Poc ha trigat el nou Govern a donar senyals del tipus de política educativa que pretén desplegar els pròxims anys. Dues decisions criden especialment l'atenció: la creació d'una direcció general específica per a centres concertats i privats, i la introducció d'un nou criteri de desempat en el procés de preinscripció escolar que atorga cinc punts addicionals als alumnes amb pares, tutors o germans escolaritzats en el centre sol·licitat.

La primera evidencia l'enterrament definitiu del Pacte Nacional per l'Educació del 2006 i del consens aconseguit entre tots els sectors de la comunitat educativa al voltant de la creació d'un servei educatiu d'interès públic. L'interès públic, subratllat en el pacte, ja va desaparèixer sorprenentment del lèxic de la llei d'educació del 2009. La nova separació de finestretes confirma la voluntat d'aquest Govern de diferenciar entre xarxes escolars en funció de la seva titularitat, i expressa la intenció de dispensar un tracte diferenciat a cada sector.

La segona mesura suposa directament la introducció d'un criteri de discriminació en l'accés en condicions d'igualtat als centres sostinguts amb fons públics i un mecanisme gens subtil de reproducció de classe. Per justificar la introducció d'aquest criteri l'acord del Govern argüeix que pretén millorar la implicació familiar en les escoles, un fet que «es dóna» (sic) entre aquelles famílies en què els fills van a la mateixa escola a la qual els pares van anar al seu dia. El que s'oculta al darrere d'aquest criteri, però, és la pretensió d'assegurar que algunes famílies que es queden a les portes del centre desitjat per als seus fills no hagin de veure com aquella plaça és ocupada per un altre a qui l'ha afavorit el sorteig. Les escoles amb més demanda disposaran d'aquesta manera d'un mecanisme indirecte de selecció, formalment legítim, però molt discriminatori per a les famílies que no havien trepitjat mai abans una escola catalana o que, per diferents raons, han canviat de barri o ciutat de residència. Així, molts centres concertats (i alguns de públics) reduiran l'aleatorietat que ara suposa haver d'atorgar un elevat nombre de places (sovint més de la meitat) als beneficiats pel sorteig.

El nou criteri és, en definitiva, un mecanisme perquè determinats grups socials assegurin la seva escolarització en centres considerats d'excel·lència o, com a mínim, sense una presència excessiva d'alumnat en situació de risc educatiu, que, dit sigui de passada, és majoritàriament d'origen immigrant. La mesura suposa un abús de la normativa vigent respecte als criteris que regulen els processos d'admissió als centres públics i concertats.

El sociòleg francèsPierre Bourdieuva publicar el 1964, juntament ambJean-Claude Passeron, un important llibre titulatLes héritiers(Els hereus), traduït al castellà amb el títolLos estudiantes y la cultura.BourdieuiPasserones van servir de diverses investigacions per demostrar com l'origen social condicionava àmpliament els usos, les eleccions i les expectatives educatives. Les estratègies d'elecció d'escola o d'estudis difereixen en funció del capital cultural i social de les famílies. I els resultats educatius reprodueixen àmpliament la capacitat dels diferents grups de desenvolupar aquestes estratègies. Això els atorga una posició d'avantatge en una carrera educativa que es pressuposa neutra i que és determinant de la posició social futura. La democratització de l'accés a l'educació ha facilitat, de manera progressiva, que més grups socials que anteriorment no aconseguien superar els obstacles de la carrera educativa arribin actualment a nivells educatius tradicionalment inaccessibles. Tant és així que aquells grups que sempre havien disfrutat d'una situació de privilegi en el seu procés d'escolarització es veuen obligats avui a activar noves estratègies de distinció educativa i social per aplanar el camí que els condueixi a la reproducció de la posició social dels seus pares.

Paradoxalment, és molt probable que aquesta reproducció tingués lloc sense la necessitat d'anar a les millors escoles, perquè, com ens demostra la investigació educativa, més del 75% del rendiment educatiu s'explica per l'origen social dels pares.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

MALGRAT TOT, la reproducció d'aquests grups socials no admet cap mena de risc, i com més aviat s'aplani el camí, molt millor. És en aquesta lògica que s'ha d'interpretar el nou criteri, així com altres mesures del programa educatiu de CiU, com la de recollir les preferències educatives de les famílies en el moment del naixement del fill per planificar no en funció de les necessitats educatives, sinó de la demanda.

Consolidar vies de privilegi educatiu és socialment injust. És una política que debilita l'escola com a institució d'oportunitats per ascendir socialment. I sense mobilitat social, poca cohesió social es pot esperar. Professor de Sociologia. UAB.