La Catalunya oculta i silenciosa

Atots els països hi ha persones que apareixen sovint als mitjans de comunicació. Són personatges de la política o de la vida econòmica i social que omplen pàgines de diaris i minuts dels mitjans audiovisuals. Líders polítics i líders socials que, d'alguna manera, bé o malament, representen el conjunt dels ciutadans. Aquests líders compleixen una funció important, són referents del conjunt de la població. Representen el millor i el pitjor.Pep GuardiolaiJose Mourinho.Ferran AdriàiMilletiMontull. Barak ObamaiSilvio Berlusconi. Són líders en què la resta de la població ens reconeixem o bé rebutgem. En qualsevol cas són una representació de la societat.

Però més enllà del país que surt als mitjans, hi ha un altre país. Un país ocult que passa sense fer-se notar. Avui voldria destapar una Catalunya oculta que es mereix ser coneguda. Milers i milers de persones que treballen durament per poder assolir els seus objectius personals, familiars i col·lectius. Catalunya és avui un país amb dèficit de lideratge però amb gent que fa coses importants. Donem un cop d'ull a aquesta Catalunya oculta.

En el món de l'empresa milers de persones treballen cada dia per tirar endavant els seus projectes. La crisi econòmica està fent molt difícil que les empreses puguin competir a nivell internacional. Són milers els treballadors que no miren el rellotge ni el calendari per tal de millorar cada dia la seva feina. Molts empresaris s'enduen feina a casa el divendres a la nit i es passen una part del cap de setmana repassant comptes i buscant noves oportunitats. Milers d'emprenedors intenten impulsar nous projectes, viatgen buscant nous mercats i entrevisten, un dissabte al matí, candidats per treballar amb ells. Són molts els comerciants que veient com baixa el consum es trenquen el cap per atraure nous clients.

En el sistema d'ensenyament, la mestra d'escola que revisa, diumenge a la tarda, les classes que farà la pròxima setmana. El professor de formació professional que prepara les pràctiques un dia havent sopat. La professora de la universitat que, després de fer tres hores de classe, busca per internet nous casos per presentar als alumnes del màster. El rector o la rectora que truca un dissabte al matí al director de la facultat per assegurar-se que ha entès bé el document que pensa presentar l'endemà al claustre. El professor que es passa el dissabte a la tarda contestant una part dels centenars de correus que ha rebut la setmana anterior i que no ha pogut ni mirar. Els professionals joves que dediquen un o dos anys de la seva vida a treballar i estudiar, sacrificant dissabtes i diumenges i una gran part de les vacances.

Aquell professional de la sanitat que va triar la feina per vocació i que treballa més de 24 hores seguides atenent malalts i informant familiars. O que es passa un cap de setmana a urgències fent el cor fort per refer allò que algun inconscient ha desfet. Aquella assistent social que, després de no parar durant tot el dia, a les nou del vespre encara troba temps per visitar la iaia que s'ha quedat sola. El professional que, un cop jubilat, se'n va cada dia a treballar de voluntari en una ONG.

En el món de la cultura, els centenars de joves que es passen el dia amb la música, el teatre o el disseny per ordinador. El jove que ha anat a Barcelona a estudiar disseny i treballa a la nit en un bar per pagar-se el pis compartit i el menjar. Els actors i les actrius que busquen algú que els contracti per a aquella obra que els agradaria tant de fer o que es passen hores i dies fent càstings i esperant que els truquin. La regidora de cultura d'una ciutat petita que, quan acaba la feina, se'n va a l'ajuntament a intentar programar la nova temporada amb menys diners que l'any passat.

En el món de la recerca, els que treballen fins a altes hores per preparar l'article que han d'enviar dilluns a aquella revista de primer nivell. En el món professional, els que preparen una oferta per a un concurs internacional que els permetrà poder mantenir l'estudi obert i no haver d'acomiadar més gent. Aquell jove professional vingut de fora que no acaba de trobar feina. L'emigrant que com que l'obra s'ha acabat haurà de recollir ferralla en un abocador com fan els seus germans. Als catalans recents i als de tota la vida que han vist que s'hi ha de posar el coll per poder tirar endavant.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Avui milers i milers de persones formen aquesta Catalunya oculta, silenciosa, que treballa dia a dia amb il·lusió i esperança de futur. Segurament són molts més dels que he presentat. Només he recordat persones amb noms i cognoms, persones que conec i que em trobo sovint. Són ciutadans anònims que representen el país real.

És un país ocult però real que ens fa ser optimistes de cara al futur. Permeteu-me que, enmig de tant de soroll mediàtic, els dediqui aquest petit homenatge. President de la Fundació Btec.