Itàlia no és qui marca l'estil

L'assignació del nou model d'automòbil de Nissan a la factoria catalana d'aquesta empresa ha estat rebuda com una excel·lent notícia. De fet, el flamant conseller d'Empresa i Ocupació se n'ha congratulat i ha ressaltat el bon quefer de les forces sindicals i dels treballadors de la factoria de la marca nipona. Certament, durant les últimes setmanes havíem conviscut amb la incertesa sobre el futur d'aquesta planta i el dels seus treballadors. Ara que el nou model ja ha estat adjudicat, sembla que l'enrenou causat i el debat suscitat hagin caigut en l'oblit. Fins al punt que el que hi ha per sota en l'assignació de la fabricació d'un nou model a una factoria catalana, que no és altra cosa que el futur de la indústria del nostre país, no es tornarà a discutir, almenys obertament, fins que les empreses tornin a percebre que perilla la seva continuïtat. Recordin que això mateix va succeir després de l'assignació del model Q3 d'Audi a la fàbrica de Seat a Martorell, i fins i tot altres vegades en el passat.

PermETEU-ME que porti a col·lació novament aquest assumpte. S'ha estat afirmant que el futur de la nostra indústria, no només l'automobilística, depèn de la flexibilitat laboral. No obstant, la flexibilitat laboral no està reservada a la indústria. Tant el sector públic com el privat han tastat i continuen degustant les retallades pressupostàries, que incideixen de manera directa en els costos laborals i, per extensió, en la citada flexibilitat. Per tant, no es tracta d'unprivilegiindustrial, sinó que penetra en l'essència de tot negoci fins al punt d'haver d'abordar-ho amb una decidida voluntat resolutiva per encarar-ne adequadament la supervivència.

La bona notícia, no obstant, està en la responsabilitat i el compromís amb què els sindicats, i per extensió els treballadors, han afrontat aquesta qüestió. Això no suposa cap novetat. Ja es va posar de manifest a Seat i a altres factories. Ara que aquesta tendència es confirma, no hi ha d'haver dubtes sobre el lideratge que en matèria sindical ha de tenir reservat Catalunya en el sector industrial. Això últim ens situa als antípodes del que ha succeït a Itàlia a propòsit de la controvèrsia amb Fiat i constata la maduresa de la representació sindical del nostre país; maduresa en les formes i en el fons i de la qual, sens dubte, hem de felicitar-nos.

No obstant, si bé és cert que la flexibilitat laboral constitueix un dels eixos sobre els quals es vertebra el futur de la indústria, no és l'únic. Si la nostra contribució a la indústria, és a dir, allò que podem aportar perquè es decideixi l'assignació d'un vehicle -o la fabricació de qualsevol altre bé, de consum o no- a les nostres plantes, està exclusivament en la flexibilització laboral, molt em temo que el que ens depararà el futur no és gaire favorable.

Tenim l'obligació de continuar aportant valor afegit i, a més a més, fer-ho més i millor que els que ens han precedit. Tot plegat exigeix comprendre que aquesta contribució constitueix una realitat polièdrica i que té, almenys, dimensió social, empresarial i política.

La social exigeix un compromís individual -de cada un de nosaltres- de manera que la nostra aportació sigui igual o millor, en termes qualitatius, que aquella que poden aportar altres, tant a Espanya com a Europa o a altres països del món. Hi hem de contribuir mitjançant individus formats que siguin capaços d'assistir i cooperar activament amb la indústria, competint, projectant-se a l'exterior i ocupant càrrecs directius als grans grups industrials.

Pel que fa a l'aportació de les empreses, es concreta en la inversió que facin en R+D+I. Invertir en aquestes matèries suposa, entre altres qüestions, eficiència i versatilitat. L'eficiència permet ser més competitiu en costos, i la versatilitat ofereix la possibilitat de reorientar els negocis a mercats connexos en què la tecnologia sigui intercanviable. Fins i tot sent una missió difícil en aquests temps, prestar atenció a la R+D+I ara propiciarà un més bon posicionament competitiu després de la recessió.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La dimensió política passa, per un costat, per promoure aproximacions tributàries adequades. Per un altre, per afavorir la inversió en noves infraestructures i millorar les existents per assegurar que el nostre país posa a disposició del teixit empresarial els recursos necessaris per al desenvolupament de les seves comeses.

NO CAL recordar la importància i la contribució del sector industrial vinculat -o no- a l'automòbil a Catalunya. Per això, ara que és possible que durant un temps no sentim parlar de la realitat que ens ha estat acompanyant i preocupant aquestes últimes setmanes, posem-nos mans a la feina, aprofitem l'ocasió, fem una aposta seriosa i decidida per convertir el nostre país en el lloc adequat per a la proliferació i el desenvolupament de la indústria al sud d'Europa. Marquem estil, el nostre estil. Un estil propi de futur i sostenible. Professor de Dret d'Esade (URL).