El torn
Massa dogmes encara a l'esquerra
La crisi de l'esquerra europea no va començar amb la caiguda del mur sinó molt abans. Per això va caure el mur. Quan les idees perden contacte amb la realitat, deixen de ser útils. Ho ha viscut una certa esquerra, que tenia idees, les va descanviar en dogmes rígids, i ara no té res. Amb gran sorpresa -i commoció-, avui se'n surten més els que tenen poques idees, més aviat canviants. Diem que són «de dretes», però només ho són si no volen molestar la realitat, ni canviar-la.
El món, a més a més de complicat, s'ha tornat complex. L'esquerra, desorientada, ja sap que la societat no està dividida en dos, ja sap que ha de conviure amb el capital, les privatitzacions, les religions, les filosofies burgeses i les superestructures. Li queden, però, dogmes que no se sap treure de sobre. Un d'aquests dogmes és «que el nacionalisme és una ideologia reaccionària, incompatible amb els principis més elementals de l'esquerra», tal com ho formulava fa poc l'amic i col·legaJavier Cercas.I aclaria que el nacionalisme -fins i tot el de Moldàvia- sempre és reaccionari perquè és «irracionalista, comunitarista i insolidari».
Això era i és un dogma. Ho és
Notícies relacionades-ho he de dir breument- perquè és essencialista: anuncia els trets essencials del nacionalisme arreu, sense aportar-ne cap prova sociològica, cap anàlisi política. Si poséssim exemples de persones o règims d'esquerres que han estat nacionalistes, el dogmàtic hauria de dir que no són d'esquerres. I és que el dogma té precisament això: parteix d'una definició i si no t'hi adaptes, pitjor per a tu. Però tots sabem que les paraules no tenen ni un significat ni un contingut únics i que, per tant, hi pot haver nacionalismes de totes menes -bons i dolents-, com passa també amb els socialismes, les revolucions, les esquerres i els ideals.
Si repeteix eslògans i dogmes, l'esquerra ho té malament.