El torn
Facebook: la revolta en un clic
És una reacció recurrent des de fa més d'una dècada. Cada cop que hi ha una mobilització de masses més o menys sobtada, s'atribueix l'èxit de la convocatòria al paper que hi han tingut les noves tecnologies. Ja va passar amb els SMS del «passa-ho» que després de l'11-M van portar a la derrota del PP a les generals del 2004, i una cosa semblant es repeteix ara amb la revolució que viu el món àrab. Facebook, Twitter i Youtube han tingut un paper cabdal en la caiguda deMubàraki deBen Ali.En tots els casos, la reacció dels espectadors distants acostuma a ser la mateixa: ens meravellem i ens sorprenem de les increïbles possibilitats que ofereixen les noves formes de comunicar-se i perdem de vista el que és més obvi: que la tecnologia, a més d'obnubilar-nos amb dissenyshipersuperfashion, ha de tenir també una utilitat. I en té, és evident. Perquè, vejam, ¿de quina altra manera s'havien de comunicar els joves tunisians i egipcis sinó utilitzant els mitjans més eficaços que tenien a l'abast? ¿Trucant-se? ¿Enviant convocatòries per fax o tèlex? ¿O potser penjant cartells als taulers d'anuncis, com es feia a la Xina deMao?
Internet permet trobar gairebé qualsevol cosa que busquis, tant si és feina, sexe o amor, com algú que et compri una nevera vella, algú que et vengui un pis o un restaurant per anar a sopar. A partir del 2011, es podrà dir que internet també serveix per organitzar una revolució.
I de passada l'èxit de les revoltes contradiu aquells que es lamenten que les xarxes socials només provoquen aïllament i unes relacions deshumanitzades. És cert que hi ha gent que té animades converses virtuals amb els seus amics del Facebook i que després no els saluda quan se'ls troba pel carrer. Però aquests dies hem vist que també serveixen per a causes nobles. La imatge de la mare egípcia reconeixent amb els ulls plorosos que els seus fills havien aconseguit el que els pares veien impossible és súmmament reveladora.
