La internacionalització del problema d'ETA
Una visió desenfocada d'Euskadi
En la societat basca no existeixen dues comunitats enfrontades ni una té sotmesa l'altra
Una visió desenfocada dEuskadi_MEDIA_2 /
Sembla que a la televisió catalana s'ha difós un documental que presenta els problemes de la política basca com si fossin iguals als que es van donar a Irlanda del Nord o a Sud-àfrica. Els processos que van conduir a la pau -encara que no necessàriament a la solució dels problemes que afecten les dues societats, la nord-irlandesa i la sud-africana, si bé la violència terrorista i l'apartheidhan desaparegut- són exemples que hauria de seguir la política basca per arribar al mateix port.
Encara que avui ja ningú ho repeteixi, durant molt de temps l'afirmació que tots els problemes relacionats amb el terrorisme sempre han acabat mitjançant la negociació política ha estat un dels dogmes de la correcció política, especialment de la progressista. Per això, era necessari buscar referències històriques que reforcessin l'argumentació. Per això, la mateixa ETA i Batasuna han buscat amb afany la internacionalització del problema basc. Per això l'Ulster i Sud-àfrica, especialment l'Ulster, han estat la matriu de la qual els bascos havien d'aprendre. I per això al final del procés juntament amb la pau s'havia de donar la reconciliació: hem d'aprendre de Soweto va arribar a aconsellar-nos ellehendakariIbarretxe.
Al llarg de l'últim any, ETA i Batasuna han redoblat els seus esforços en la internacionalització del problema basc. Oblidat ja el sacerdotAlec Reid,ara són els mediadors i/o facilitadors internacionals els que han assumit la funció de presentar la cara internacional del problema basc, que sembla que és la forma de ser internacional d'Euskadi. Coordinats perBrian Currin,apareixen i desapareixen de les pàgines dels mitjans bascos de comunicació. Últimament hem pogut llegir que aquest senyor explicarà als parlamentaris britànics el que està passant a Euskadi -espero que el Govern britànic tingui el bon sentit de consultar-ho amb l'ambaixador d'Espanya a Londres.
Tot això no tindria més importància si en lloc de cantar com ho fèiem de petits allò de«un inglés vino a Bilbao»,ara sigui un sud-africà qui porta el coneixement del País Basc a la Gran Bretanya i al seu Parlament, si darrere d'aquesta internacionalització no existís una falsificació en tota regla de la situació de la societat basca, que, per als propagandistes de l'Euskadi internacional, s'assemblaria a la situació de l'Ulster, on es trobaven enfrontades, i encara segueixen separades, dues comunitats, una de les quals a més havia estat tradicionalment sotmesa a l'altra. O s'assemblaria a la situació de Sud-àfrica després de la superació de l'apartheid: necessitada de reconciliació entre blancs i negres, entre els afrikaner i els negres sotmesos, segregats i oprimits.
Però res d'això es produeix a la societat basca. En la societat basca no existeixen dues comunitats enfrontades com a l'Ulster, ni una d'elles manté sotmesa l'altra negant-li l'accés al poder, l'economia, la cultura. Menys encara es pot comparar la situació d'Euskadi i de la societat basca amb la de la Sud-àfrica necessitada de superar el conflicte entre comunitats creat per l'apartheid: és ridícul pensar que el nacionalisme que ha governat des de l'adveniment de la democràcia fins fa dos anys a Euskadi conforma una comunitat que estigui sotmesa a la comunitat no nacionalista.
El problema basc no radica en l'anomenat per part del nacionalismeconflice basc,sinó en la dificultat que manifesta el nacionalisme per entendre el pluralisme estructural de la societat basca, i per extreure'n les corresponents conseqüències. En nom d'aquesta dificultat, ha matat ETA. En nom d'aquesta dificultat, ellehendakariIbarretxeva plantejar el seu famós pla en les seves diferents versions. En nom d'aquesta dificultat, una campanya electoral rere l'altra, el PNB planteja la necessitat de votarels d'aquí-els nacionalistes- i noels d'allà -els bascos que no són nacionalistes-. En nom de la mateixa dificultat el diputat general de Biscaia pot afirmar que els bascos són treballadors com les formigues, mentre que els espanyols
-categoria que inclou, segons el nacionalisme basc, tots els bascos que no són nacionalistes com ells- són mandrosos com les cigales.
Al final resulta que el nacionalisme en el seu conjunt aposta gairebé sempre per internacionalitzar la política basca, el conflicte basc, perquè crea dins de la societat basca no nacionals, estrangers, perquè converteix la societat basca -amb un pluralisme que no pot ni entendre ni acceptar políticament en totes les seves conseqüències- en una societat internacional, en la qual uns, els nacionalistes, són els bascos de debò, mentre que els altres són simplement espanyols, no bascos, no nacionals, ergo, internacionals.
La realitat és, no obstant, una de ben diferent: el verdader problema de la política basca ha estat i és l'existència de la violència terrorista, la incapacitat de l'esquerra nacionalista, ara sota el nom de Sortu, per condemnar la història de terror d'ETA, un terror nascut de la visió mutilada, jivaritzada, excloent i unilateral de la societat basca, en la qual no tenien, ni tenen, cabuda els que no se senten exclusivament nacionals bascos com pretenen ells.
President d'Aldaketa (Canvi per a Euskadi).
