¿Allargar la vida de les nuclears?

Fa uns dies, al Senat, CiU va introduir una esmena a la llei d'economia sostenible en què feia desaparèixer el límit de 40 anys de vida de les centrals nuclears que generen electricitat (i residus nuclears) a la península Ibèrica.

Quan estudiava Tecnologia Nuclear a l'Escola Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, em varen ensenyar que les nuclears es dissenyaven per funcionar fins a 35 anys. La raó per no funcionar més temps era simplement que, a l'anar-se fent velles, cada vegada era més difícil mantenir un elevat nivell d'estanqueïtatdels seus elements, cosa que feia poc recomanable mantenir-les en funcionament.

Ara i avui, operadors nuclears de diferents països demanen l'allargament de la vida de les centrals nuclears. A casa nostra també hem sentit els udols de la Societat Nuclear Espanyola en el mateix sentit. ¿Per què ho fan? Si es para atenció als clams de lanucleocràcia(la tecnoburocràcia nuclear) i els seus fidels servidors, es poden sentir raons diverses: que si la nuclear garanteix el funcionament en règim de base del sistema elèctric, que si ens assegura l'estabilitat del sistema, que si ens proporciona l'energia més barata, etcètera. Tot plegat no són res més que maniobres de distracció per amagar la veritable raó de fons.

Avui, atesa la situació de desregulació del sistema elèctric a Espanya es dóna una situació ben paradoxal. El preu de mercat diari de generació es fixa en funció del preu ofert pels darrers oferents, que actualment solen ser les centrals de cicle combinat que cremen gas fòssil. El dia 18 de febrer el mercat va fixar un preu mitjà de 43,72 euros/MWh (això equival a dir 4,372 cèntims d'euro per cada kWh). Aquell mateix dia, segons Red Eléctrica Española, les nuclears varen generar 162.141 MWh. Com que avui el cost de generació nuclear és força baix (tenint tots els favors que en el passat se'ls va atorgar i atès que les centrals ja estan ben amortitzades), 18 euros/MWh (o 1,8 cèntims d'euro/MWh), resulta que la propietat de les nuclears rep una remuneració molt superior al seu cost de generació. Solament en una dia, per exemple el 18 de febrer passat, les nuclears varen tenir uns beneficis caiguts del cel (windfall profits,en anglès) de més de set milions d'euros.

La MATEIXA Comissió Nacional de l'Energia ho ha reconegut en algun dels seus informes. Fins i tot el president de la Comissió Nacional de la Competència ho ha manifestat clarament i sense embuts: «El sistema de conformació de preus en elpoolelèctric espanyol és un escàndol i l'energia produïda per les centrals amortitzades, com són les hidroelèctriques i algunes nuclears, suposa omplir les butxaques de les elèctriques en detriment del preu que paguem els ciutadans».

Perquè la ciutadania es faci càrrec del que això representa es pot fer una estimació per a l'any 2009 (l'informe de l'evolució del mercat elèctric del 2010 encara no ha estat publicat). L'any 2009 es varen contractar en el mercat 261.846 MWh i el volum de contractació va ser d'11.191 milions d'euros. D'això en resulta un preu mitjà de 42,74 euros/MWh (4,27 cèntims d'euro/kWh). Aquest mateix any, les centrals nuclears espanyoles varen generar 52.761 GWh, cosa que va fer que les seves empreses propietàries ingressessin més de 2.250 milions d'euros. Si a això hi descomptem els costos de generació, inferiors a 1.000 milions d'euros, resulta que la propietat de les nuclears es va embutxacar més de 1.200 milions d'euros caiguts del cel, en un sol any. Si es multiplica això pels 10 anys d'allargament de vida de les nuclears s'entendrà el perquè de tot plegat.

Al meu entendre, aquesta és la única raó per la qual lanucleocràciavol allargar la vida de les centrals nuclears. Li importa un rave que a l'anar-se fent velles aquestes instal·lacions s'incrementi la probabilitat de fallada (augmenta, així, el risc per a les persones), li importa un rave que, a l'anar funcionant, vagin fent ingents quantitats de residus radioactius (que s'hauran de gestionar i vigilar moltes generacions) i vagin emetent a l'aire i a l'aigua quantitats gens menyspreables de radioactivitat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I DAVANT DE TOT això, ¿què fan els governs i els Parlaments de casa nostra? Convertir-se en còmplices d'empreses que s'enriqueixen de manera ben poc ètica, empreses que a més d'actuar com a incendiàries del clima (pel fet que malcremen combustibles fòssils a les seves centrals tèrmiques de cicle simple i de cicle combinat) actuen d'enverinadores radioactives del nostre entorn. Allargar la vida de les nuclears és com jugar a la ruleta russa, però a escala massiva, com ho va demostrar, aviat farà 25 anys, l'accident de Txernòbil.

Perquè no oblido el patiment que ha causat (i continua causant) Txernòbil, ni el que va causar Harrisburg, ni molts altres a diferents indrets del món, demano al Govern que d'una vegada faci política i iniciï el procés de tancament de les nuclears, abans no ens n'hàgim de penedir. La situació energètica a Espanya ara ho permet. Fins i tot, a Catalunya, hi ha un estudi que demostra que es podrien tancar totes les nuclears sense augmentar les emissions de CO2 a l'atmosfera.