Les enquestes tornen a somriure al PP

Avui entrem al març i, si no hi ha un gran imprevist a l'agenda de la política -una activitat en què la lògica no sempre impera i on el que ahir semblava un axioma avui és una simple fabulació-, d'aquí un any Espanya anirà a les urnes. Per això seran molt freqüents d'aquí fins llavors els sondejos dels mitjans de comunicació. Ahir, dos diaris de tendència molt diferent -La RazóniPúblico- servien dues enquestes, amb un resultat molt semblant: el PP avantatja el PSOE en uns 13 punts (46% enfront del 33% en un cas, 44% enfront el 31% en l'altre), una distància que, amb lleus oscil·lacions, es manté des de fa tres mesos.Públicono va traduir els seus percentatges a escons, però és probable que impliquin la majoria absoluta per al PP que sí que va aventurarLa Razón: ni més ni menys que fins a 64 diputats més que el PSOE (187 per 123).

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Per als socialistes és un repte de grans proporcions remuntar fins a invertir aquesta tendència que portaMariano Rajoya la Moncloa. I el mal és que l'oasi en què podrien aprovisionar-se de força i moral -les autonòmiques i municipals del 22 de maig- no ofereix una perspectiva extraordinàriament favorable. Andalusia, un dels grans graners de vots del PSOE i el principal símbol del seu poder territorial -governa la regió des de 1982-, passarà a mans del PP segons el que indiquen les enquestes. Dos diaris també molt diferents i distants (El PaísiAbc) coincidien ahir a pronosticar per als conservadors 57 dels 109 escons de la Cambra autonòmica, és a dir, majoria absoluta. En el que no hi havia sincronia era en l'anàlisi de l'esgotament socialista: mentre el diari de centreesquerra al·ludia a la crisi econòmica, el desgast de tres dècades de govern, el lideratge difús deJosé Antonio Griñáni, més recentment, l'escàndol dels ERO falsejats, el rotatiu d'arrelament monàrquic recorria al llenguatge inflamat:«El PSOE ha teixit una espessa xarxa d'interessos creats i clientelisme corrupte, un règim d'amiguisme subvencionat, contractació pública abusiva i lleialtats comprades», i enfront d'això«s'imposa el lideratge que pacientment ha fabricat Javier Arenas al PP andalús, una tasca difícil que durant anys ha sabut transmetre per tots els pobles i capitals». Encara hi ha classes, segons sembla.