El torn
La llengua, sempre maltractada
Una de les contradiccions de la cultura actual és que valorem molt el coneixement de llengües, però les maltractem sense miraments. És molt ben vist el cultiu del cos, de la salut, de l'esport, de l'art o del paladar, però hi ha molt poc interès per cultivar el gust pel llenguatge. Potser hi influeix la pressa neguitosa que ens inoculen la cultura audiovisual i els mitjans de comunicació. Potser hi té a veure la creença, errònia, que la llengua només és un mitjà de comunicació, sense advertir que també és l'espai en què es produeixen i s'alimenten els pensaments, els sentiments i la consciència mateixa.
El fet és que les llengües són menystingudes i, finalment, maltractades. Totes. El català també, de manera especialment cruel i inconscient. I ara no penso en el fracàs escolar: l'escola, amb moltes penes i treballs, fa tot el que pot. Penso sobretot en molts líders socials que, pel sol fet de ser-ho, haurien de ser impecables pel que fa a l'ús de la llengua i no ho són. No els demano que parlin estrany -ara ho fan- sinó només que parlin bé: que sàpiguen construir oracions de relatiu, que facin servir adequadament els pronoms febles, que siguin, doncs, lingüísticament correctes.
Notícies relacionadesEns hem de queixar si es tanca TV-3 al País Valencià, si no es versionen pel·lícules en català, si es rebutja la nostra llengua a les institucions espanyoles, però encara hem de lamentar més que nos-
altres mateixos no siguem dignes de la llengua. Si en fóssim, no s'explicaria la darrera concessió del Premi Ramon Llull, ni s'explicaria que s'elogiés com a bons professionals molts periodistes que ni s'adonen de com parlen, o que arribessin a professors universitaris persones que fan un ús penós de la llengua, i no s'explicaria, és clar, que hi hagi consellers del Govern català que parlin tan i tan malament. ¿O és que podem dir que són els millors els que no saben parlar?
