El torn
«Amb la que està caient», diuen tots
El cap del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona,Alberto Fernández Díaz, ha decidit desterrar la roba de marca, els tangues i els calçotets a la vista de tothom que alguns alumnes llueixen als col·legis públics i concertats, així com restablir la disciplina a les aules. Per aconseguir-ho, el regidor ha tingut dues idees: que tots els nens i nenes portin uniforme i que quan el professor entri a classe els estudiants es posin drets i saludin el professor. Ignorem quin tipus d'indumentària té al cap el senyorFernándezi quin tipus de salutació pensa que haurien de fer els alumnes abans que comenci la lliçó demates, però la seva idea d'escola pública recorda molt la que va estar vigent durant el franquisme.
Des que la crisi castiga de manera reiterada el nostre Estat de benestar, s'ha imposat l'expressió «amb la que està caient». La sentència ha fet fortuna. Els que manen l'usen a tort i a dret, en general per defensar posicions pròpies, però sobretot per posar en evidència els seus oponents i així tapar-los la boca. Són només cinc paraules però donen molt joc. Els últims mesos les hem sentit i llegit per les causes més variades. La van utilitzar empresaris temorosos que els sindicats convoquessin una vaga general («amb la que està caient, no està justificada»), els crítics ambJordi Hereu(«amb la que està caient, i vol muntar uns altres Jocs Olímpics») o amb Francisco Camps («amb la que està caient a València, i Canal 9 no diu ni piu»).
Fixeu-vos que l'ús de l'expressió «amb la que està caient» va associat a un estat de cabreig considerable. Doncs bé, des d'aquí proposem altres aplicacions adaptades al moment actual. Amb la que està caient, iAlberto Fernándezproposa que els nens vagin amb uniforme. Amb la que està caient, i CiU volia augmentar la velocitat a les autopistes. O, amb la que està caient, i els alumnes catalans tenen aquest any unasetmana blancaper anar a esquiar. De vegades sembla que alguns polítics visquin en un altre món.
