Idees per modernitzar l'economia
Necessitem un pla estratègic
És bàsic exigir-nos més personalment i, col·lectivament, deixar de queixar-nos i millorar l'educació
Necessitem un pla estratègic_MEDIA_2 /
Suggerit per un dels lectors del meu bloc Toma de Decisiones (tomadedecisiones.iese.edu), vam iniciar a mitjans de gener un debat sobre quines decisions s'havien de prendre a Espanya per abordar la situació actual. La idea es va originar un mes abans, en plena crisi de la solvència d'Irlanda i Portugal, quan se suscitaven alguns dubtes sobre la solidesa de les finances espanyoles. El debat va donar lloc a moltes idees, que, després de resumir-les i classificar-les, poden donar-nos unes pautes molt bones sobre els camps en què hem d'actuar. Em proposo en aquest article parlar del que s'ha debatut al bloc.
Com a idea general es veu necessari elaborar un pla estratègic per a Espanya a 10 anys vista i independent d'ideologies i partits polítics. Aquest pla estratègic ha d'indicar on volem estar d'aquí 10 anys i desenvolupar les línies d'actuació necessàries per arribar-hi. El debat identifica cinc camps de millora a tenir en compte en l'elaboració d'aquest pla estratègic: exigir-nos més personalment i col·lectivament i deixar de queixar-nos, millorar el sector públic i el sistema polític, millorar l'educació, facilitar la innovació i la creació d'empreses, i finalment l'ocupació.
El primer punt reclama un canvi d'actitud per part de tots, generar més confiança en les nostres possibilitats, comprometre'ns amb el nostre país, treballar més, deixar de lamentar-nos i fer-nos responsables nosaltres mateixos del nostre desenvolupament. Tot això requereix recuperar la cultura de l'esforç, encara queLeopoldo Abadíano vulgui ni sentir parlar d'aquesta expressió. Hem de convèncer-nos que per aconseguir alguna cosa necessitem preparació i treball intens, una autoexigència personal i col·lectiva. Estem massa acostumats a viure de les ajudes socials. Hi ha massa facilitats per fer les coses sense esforç. És necessari prohibir elgranhermanismei l'entreteniment porqueria a la televisió, canviar de mentalitat i potenciar l'estalvi i la inversió enfront del consum. I viure amb més austeritat, acceptant que la festa s'ha acabat i que ara toca rentar els plats, com deiaAlfred Pastor.
El segon camp d'actuació, la millora del sector públic i del sistema polític, requereix
-segons la discussió al bloc- modernitzar l'Administració pública i reduir les despeses de l'Estat eliminant el malbaratament en excessius càrrecs públics, assessors innecessaris i pensions vitalícies desmesurades. S'ha d'exigir integritat en la gestió pública, i establir sancions per als que ocupen càrrecs públics i no compleixen les seves funcions, així com conseqüències penals molt més dures per als que s'aprofiten del càrrec que ocupen. S'ha d'exigir també professionalitat als gestors i limitar l'accés als càrrecs públics a persones que hagin exercit anteriorment càrrecs directius de responsabilitat, i exigir als dels càrrecs de més rellevància el domini de l'anglès. Així mateix, se'ls ha de conscienciar que la seva missió és treballar en benefici dels altres ciutadans i remunerar-los amb un salari prou digne d'acord amb la funció que exerceixen. I, finalment, cal més compromís del Govern i de la classe política amb el país perquè visquin menys pendents d'interessos partidistes.
El tercer punt és la millora en l'educació. S'ha de proporcionar un nivell educatiu molt superior, dignificar el paper dels científics i dels professors, impartir ensenyament bilingüe a les escoles, veure televisió en anglès, conscienciar que l'educació correspon a l'escola, però sobretot a la família, i ensenyar les normes bàsiques d'educació, respecte i convivència.
En el camp de la innovació i la creació d'empreses es tracta d'identificar els sectors en què puguem ser més competitius, potenciar la creació d'empreses en aquests sectors i assumir el compromís a llarg termini de desenvolupar aquests sectors sense canviar de polítiques cada poc temps. Igualment, s'ha de potenciar amb estalvis fiscals les inversions en R+D+I.
Finalment, en el cinquè punt, els suggeriments van en la línia de fomentar l'autoocupació i la pluriocupació sense gravar-la fiscalment per permetre que el que treballa per compte aliè també pugui muntar la seva pròpia empresa. En el debat va sorgir una idea curiosa que valdria la pena explorar: assignar feines de servei social o en alguna pime a aquelles persones que cobren subsidi de desocupació i no mostren gaire interès a treballar, per desincentivar així l'oci gratuït. Evidentment, això no s'aplicaria als milions de persones que han perdut la feina últimament i que s'estan afanyant per trobar una altra feina. Aquests no estan ociosos, sinó molt ocupats en una cosa tan important com trobar feina.
Si ens posem a treballar en les idees proporcionades pels participants del bloc, potser aconseguirem, amb els esforços personals i col·lectius necessaris, tornar a dinamitzar el país i acabar amb el flagell de l'atur, que, segons la meva opinió, ha de ser la primera prioritat, a la qual han d'anar orientades totes les altres iniciatives que s'han exposat en aquest article.
Professor del IESE. Universitat de Navarra.
