Polèmica jurídica per les descàrregues

L'anomenadalleiSinde introdueix novetats legislatives dins d'aquest mosaic normatiu que és la llei d'economia sostenible, publicada alBOEdel 5 de març passat. Malgrat les dimissions i les polèmiques, lalleiSinde ha tingut un suport parlamentari de gairebé el 90% i això que al desembre va ser rebutjada pel Congrés. És notable un nivell tan alt d'acord en aquesta llei en una època de pocs pactes entre el Govern i l'oposició.

L'Associació d'Internautes ha dit que l'oligarquia de la cultura ara pot decidir sobre la llibertat d'expressió. Són paraules majors perquè aquesta llibertat forma part d'un dret fonamental protegit per la Constitució. Intentarem, doncs, descriure la situació creada per aquesta norma, mirant d'evitar punts de vista ideològics.

Sembla que una cosa és compartir música i pel·lícules amb persones pròximes i una altra, de molt diferent, és que aquests continguts protegibles siguin oberts i gratuïts per a qualsevol interessat que els vulgui veure o fins i tot descarregar al seu ordinador i que, a més a més, qui els posa a la seva disposició tingui algun tipus de profit econòmic. L'aspecte més polèmic de la nova norma és que habilita la possibilitat legal de tancar webs o portals d'internet i la de retirar-ne els continguts. S'han de donar determinades circumstàncies perquè s'adopti una mesuta tan dràstica. Una, de molt important, és que s'exigeix una denúncia prèvia per part de la persona titular d'un dret de propietat intel·lectual que s'estimi vulnerat. També val la pena destacar que la llei requereix que, perquè es puguin adoptar les mesures citades, sigui necessari acreditar que el responsable de la web actua «directament o indirectament» amb ànim de lucre o hagi causat «o sigui susceptible de causar» dany patrimonial.

La llei també estableix que el denunciat ha de ser prèviament requerit perquè en un parell de dies cessi en el seu comportament o, en el seu cas, perquè es defensi i proposi proves, si ho considera necessari. Un cop aportades les proves i presentades les conclusions per les parts, en un altre brevíssim termini (tres dies), la Comissió de Propietat Intel·lectual, un òrgan administratiu especialitzat en la matèria, adoptarà una decisió. Si comporta el tancament del portal o la supressió de continguts, la decisió haurà de ser prèviament autoritzada per un jutge contenciós administratiu. Aquesta autorització judicial es produirà després que se celebri una compareixença de totes les parts implicades, és a dir, dels titulars dels drets i les llibertats afectades, de l'Administració i del ministeri fiscal. L'obligació que s'imposa al jutge no és gens fàcil de complir perquè haurà de decidir, teòricament en 24 hores, si procedeix tancar el portal, o donar l'ordre que es retirin els continguts, la qual cosa, evidentment, només acordarà si considera que efectivament no es vulnera el dret fonamental a la llibertat d'expressió. Segons la nostra opinió, es tracta d'un error pensar que la intervenció judicial, confirmatòria de la decisió de la comissió, serà pràcticament automàtica.

Ens trobem davant d'un procediment nou per als titulars de drets d'autor que pretén ser ràpid en la salvaguarda d'aquests drets i que no elimina els altres que ja estan regulats per les vies civil, penal o contenciosa-administrativa. La idea és que l'Administració, amb l'auxili judicial imprescindible, pugui intervenir ràpidament en casos de vulneració dels drets tutelats per la legislació sobre propietat intel·lectual. La llei recorda a l'Administració que haurà d'actuar «amb objectivitat i proporcionalitat», una reiteració jurídicament innecessària -totes les decisions administratives han de ser objectives i proporcionades-, però que prova la preocupació del legislador per l'exercici d'una facultat que pot lesionar un dret fonamental.

Es calcula que, fins a l'estiu, no es podran veure els primers actes d'aplicació del procediment per al tancament, pretesament exprés, de webs infractores previst a la llei que comentem perquè, prèviament, s'ha d'aprovar un reglament que determinarà el funcionament de la Comissió de Propietat Intel·lectual i el mateix procediment per a l'exercici de les seves funcions.

És evident que hi haurà qui intenti escapar-se d'aquests controls jurídics mitjançant mesures tecnològiques que els permetin continuar amb les seves activitats potencialment lesives per a les persones emparades per la legislació sobre propietat intel·lectual. La pretensió de la llei, segons es va dir al tramitar-ne l'elaboració, és buscar un equilibri entre els drets de propietat intel·lectual a la xarxa i la llibertat d'expressió per qualsevol mitjà de reproducció, com proclama la Constitució. També per mitjà d'internet.

El que és clar, especialment en aquest camp, nou i complex, és que cal esperar esdeveniments i que el dret només pot proporcionar solucions limitades.

Advocat de Baker & McKenzie.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

També firma aquest article Jordi

Masdevall.