Un pare que no rebia regals

És curiós que aquest 19 de març, festivitat de Sant Josep, se celebri el Dia del Pare. Perquè, que jo sàpiga, sant Josepno va ser pare. Hi ha un fet indiscutible: siJesúsno va ser fill deJosep, Josepno podia ser el seu pare natural. Legal, sí. Però sembla que per honorar la paternitat s'hauria pogut triar algun dels sants -n'hi ha que han tingut uns quants fills i han construït una família que els ha acompanyat fins a la mort.

Però no importa que quan els textos religiosos parlen del pare es refereixin a Déu SEnD«Pare nostre que esteu en el cel»- i no al descendent deDavid, que feia de fuster a la ciutat de Natzaret. El que compta és que si s'havia instituït socialment el Dia de la Mare no era just que no existís el Dia del Pare. Calia respectar l'un i l'altre. A més, si les mares eren receptores d'afectes i regals, era un error que els pares quedessin marginats del món de la comercialització.

He vist un anunci, entre d'altres, que diu el següent: «En aquest Dia del Pare et mereixes...». El que el pare es mereixia era un determinat regal. Una màquina d'afaitar, en aquest cas. Però les pàgines publicitàries tenen en compte totes les possibilitats: regala un jersei, un mòbil nou, una corbata, una colòniapour homme, un rellotge super-el-que-sigui, unes sabatilles de disseny...

Els productes que ofereix una empresa amb motiu del Dia del Pare tenen, s'assegura, dos anys de garantia. S'ha d'entendre, la garantia és sobre el regal. Que el regal agradi no està garantit de cap manera. I pel que fa a si el pare es mereix, com la màquina d'afaitar, «dos anys de garantia», potser seria demanar massa. En els temps que vivim, i amb la crisi que hi ha, que el 19 de març es pogués regalar un val per dos anys de sòlid afecte i de perfecta pau casolana seria possiblement arriscar-se molt.

I santJosepno hi pot fer res per evitar-nos problemes, males cares, ni altres entrebancs que poden pertorbar la vida familiar. Al capdavall, ell era sant, d'acord, però com a pare singular no tenia l'experiència que tenim nosaltres.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

El nostre temps no és el seu. Els pares d'avui dia no porten una bonica vara florida a la mà, hi porten targetes de crèdit a la butxaca que sovint estan en un estat d'agonia. I els humans que en aquests temps viuen en una cova, sense recursos, no veuen l'arribada de pastors carregats d'ofrenes.

SantJosepm'ha demanat que no l'utilitzem com a coartada.