Gent corrent
Montserrat Viñamata: "La bona educació és respectar l'altre"
Dissenyadora d'estudis. La comtessa de Medrano fa vestits educatius a mida a l'estranger.
«La bona educació és respectar laltre»_MEDIA_1 /
És clar que Montserrat Viñamata -comtessa de Medrano, néta del duc d'Almenara Alta, filla de la comtessa d'Alba de Liste i, fins al 1998, nora de la duquessa de Medina Sidonia- no és gent corrent. Però ella prefereix que la vegem així, al capdavant d'una empresa -The Georgian Manor House- que dissenya vestits educatius a mida a l'estranger.
-Em dedicava a la viticultura. Tenia una explotació agrícola i fins i tot vaig ser vocal del consell regulador de la DO Penedès. Quan vaig tenir els meus fills, em vaig interessar per la seva formació. Volia que fossin bilingües i rebessin una bona educació. Això em va portar a dirigir una empresa dedicada als estudis a l'estranger. Vaig visitar molts centres, fins a treballar amb més de mil a Anglaterra i els mateixos als Estats Units.
-¿Què és la bona educació?
-A part dels coneixements, la bona educació és respectar l'altre. Si has llegit, t'has mogut en diferents cultures i respectes les idees dels altres ets una persona educada.
-Per les seves mans deu haver passat molt fill de ric i famós.
-He tramitat els estudis d'un jove que avui treballa per al Govern xinès a l'Institut d'Energia Nuclear de la Universitat de Tsinghua, una altra és delegada a la universitat de Bath, he portat néts d'algun actor important, els fills d'un famós arquitecte britànic...
-¿En què consisteix la seva feina?
-Abans de res entrevistem el nen. Cal estudiar els paràmetres que marquen els pares, i les possibilitats acadèmiques del nen, així com el seu caràcter i els seus talents en esports i en arts. Sobre aquesta base seleccionem el col·legi.
-Un exemple.
-Imaginem que una jove amb talent va orientada al món tèxtil. Veurem si és millor portar-la a l'École de París, a la Domus Academy de Milà o al Saint Martins College de Londres. Per a accessoris, hi ha la Parsons a Nova York; i en joieria, Les Ateliers Horlogers de Suïssa.
-¿Així de fàcil?
-No. Per començar, hi ha una distància enorme entre la percepció que tenen els pares dels seus fills i com són els fills en realitat. S'ha de valorar el tema de la convalidació d'estudis. I solen demanar un informe d'anglès, les notes dels tres últims anys, un escrit del director del col·legi d'aquí i aportar el que al col·legi li pugui agradar.
-Això només és apte per a potentats.-Miri, per als anglesos el més important és l'educació, mentre que aquí es dóna més importància a la roba. La mare anglesa és capaç de no anar a la perruqueria per poder pagar la millor educació. A més a més, els nois amortitzen el que inverteixes perquè treballen des del segon any de carrera. I després hi ha opcions més econòmiques. Hi ha Irlanda, per exemple, sobretot si, en lloc d'un internat, el nen viu a casa d'una família.
-¿És partidària de l'internat?
-Totalment. Els nostres nens tenen la seva pròpia habitació, el seu ordinador, el seu televisor. No estan acostumats a compartir. A l'internat, és el primer que aprenen. A més, en l'educació anglosaxona tots els nens surten tocant dos instruments, parlant dos idiomes, practicant tot tipus d'esports i havent prestat serveis comunitaris. No perden el temps en absolut.
-¿No hi ha carència emocional?
-Si la selecció del col·legi està ben feta, el nen serà feliç en un parell de setmanes. I cada cinc setmanes, els envien una cap a casa.
-¿Vostè va estudiar en un internat?
-Les meves dues germanes grans sí que van estar internes a França, però jo vaig anar a les escolàpies del Masnou i d'allà vaig passar a l'institut públic de Mataró. Després me les vaig enginyar per anar a Barcelona a estudiar Dret.
-¿El títol li obre portes d'escoles i universitats de prestigi?
-No l'he utilitzat mai.
-Una curiositat. ¿Sent la responsabilitat d'una casa amb història?
-Em sento responsable de buscar per al client la millor educació del món, com més econòmica millor, perquè aquesta societat pugui competir.
Notícies relacionades-Doncs té una genealogia inacabable...
-Mai he donat importància als cognoms de casa meva. A alguns dels meus avantpassats els admiro -com els Fivaller, que van lluitar pels drets dels catalans-, però altres els considero uns encantats. A sobre vaig tenir la sort de tenir com a sogra la duquessa de Medina Sidonia, amb qui no es parlava d'aristocràcia en absolut. El que sí que vaig aprendre a casa és que educar-se és gairebé tan important com menjar.
