Victòria pírrica en primera instància

«Una altra victòria com aquesta i tot estarà perdut». La frase s'atribueix a Pirros, rei d'Epir, després de derrotar els romans i haver patit greus pèrdues en les seves pròpies forces a la batalla d'Asculum l'any 279 aC en el marc d'una guerra de cinc anys que va acabar perdent. Em resulta difícil fugir d'aquesta idea mentre se succeeixen les reaccions de satisfacció per la decisió de la sala del 61 del Tribunal Suprem, que ha refusat la inscripció de Sortu al registre de partits polítics, assumint els arguments de l'Advocacia i la Fiscalia General de l'Estat.

Des del respecte a la decisió judicial i mentre es publica l'acte íntegre, el que ha transcendit em fa témer que la perspectiva de les coses s'hagi anat perdent. A favor d'una treballada, reiterada i finalment establerta opinió general que admet sense dir-ho que les garanties civils són prescindibles en pro d'objectius presumptament més elevats. Pel que se sap, l'acte contra Sortu farà seus arguments dels demandants la naturalesa estrictament jurídica dels quals resulta qüestionable. De moment, el primer cost d'abraçar com a principi jurídic arguments subjectius com confiança i credibilitat ha estat el d'esquerdar la unanimitat de la sala. El fet que set magistrats que s'hi van oposar

-de 16- se n'hagin desmarcat té una importància que no es pot ignorar.

La credibilitat i la confiança són arguments basats en la preconcepció del subjecte sotmès a anàlisi per part de qui l'analitza. En el cas de Sortu és natural que el dubte indueixi molts ciutadans a no donar suport als seus interessos. No en va moltes veus que avui expressen el seu rebuig de la violència d'ETA en el passat van guardar silenci o es van limitar a analitzar-ne el context amb un criteri com a mínim lax i de vegades comprensiu. En conseqüència, la natural desconfiança suposa que molts ciutadans bascos considerin que, en matèria de democràcia, els conversos ocupin el lloc de la cua de les seves preferències electorals.

Però la desconfiança no és aplicable a l'àmbit judicial. I és la base de les argumentacions de la fiscalia i l'advocacia i de la vehement, segons diuen, defensa del magistrat ponent de la sentència, Carlos Lesmes, que hauria fet seu el discurs que el rebuig del terrorisme per part de Sortu no és sincer. I això ens deixa en l'antesala de la tensió a la qual se sotmet el poder judicial per principis que no emanen del dret. L'argument admet que el que ha fet Sortu és rebutjar el terrorisme d'ETA, contraindici exigit fins ara. Però considera, tot seguit, que no és creïble, cosa que diposita la decisió en el camp no de la interpretació dels fets, fonament del procés judicial en democràcia, sinó de les impressions subjectives.

La segona part del cost que per al poder judicial pot tenir tot aquest procés està al Tribunal Constitucional (TC). ¿I si analitza el cas basant-se en la seva pròpia jurisprudència? L'última, l'aportada per la seva sentència del 21 de maig del 2009, quan va desautoritzar una decisió idèntica de la sala del 61 del Suprem en relació amb Iniciativa Internacionalista, la qual originalment també es va considerar successió o continuïtat de Batasuna i que després va ser legalitzada pel Constitucional de cara a les eleccions europees. El seu criteri ja va servir per emparar les agrupacions electorals anul·lades per la mateixa sala del Suprem al considerar el TC, en sentència del 8 de maig del 2003, que no hi concorrien les anomenades «similituds substancials» per considerar-les successió de Batasuna. És a dir, la «similitud substancial de les estructures, organització i funcionament; a més a més, la similitud substancial de les persones que componen, regeixen, representen o administren les candidatures; en tercer lloc, la similitud de la procedència dels mitjans de finançament o materials; finalment, (…) qualssevol altres circumstàncies rellevants que, com la seva disposició a recolzar la violència o el terrorisme, permetin considerar aquesta continuïtat o successió». Si el TC repeteix aquest criteri, seran tres desautoritzacions de la doctrina del Suprem. Temps de prendre'n nota.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sortu naixia sense similituds en estructura, organització, funcionament i mitjans de finançament, i explicitant el seu rebuig al terrorisme d'ETA. Si de cas, una interpretació estricta sobre un col·lectiu de persones associades al projecte i vinculades al passat de l'esquerra abertzale ens portaria a la qüestionada contaminació per via de les persones. Però no conviu amb les altres i, en conseqüència, no hi ha concurrència. Si es renuncia a aquesta cocurrència, se substitueix el principi de garantia per la presumpció de culpabilitat. En aquest continu estira-i-arronsa de la interpretació de la llei i de l'exercici del dret, no hi ha victòries suficients per justificar les successives tensions i màniga ampla a què se sotmet el marc legislatiu i l'Estat de dret. Tota victòria, i encara s'ha de veure si aquesta ho és i de qui, és pírrica en aquestes condicions.

Periodista.