Desregulació versus desglobalització

La globalització s'ha caracteritzat per una progressiva desregulació. Les empreses transnacionals -faedores de la globalització- van començar a actuar mitjançant xarxes globals que transcendien les fronteres i les lleis de qualsevol país. Aquesta desregulació va generar certa cultura de la il·legalitat, especialment entre els que patien els efectes més negatius de pèrdua de drets, de protecció social, de llocs de treball, de seguretat i de trencament dels vincles socials de la integració. La globalització ha trencat molts dels consensos bàsics que caracteritzaven la cultura de la legalitat de l'era moderna. L'erosió del paper regulador de l'Estat en les relacions socials i econòmiques, així com la seva centralitat política, i la supervisió dels organismes internacionals, representen un trencament de la legalitat, que fa que ara el món sigui més insegur en tots els àmbits d'activitat.

Fa més o menys una dècada, es va llançar la idea de la desglobalització des de l'oenagé Focus on the Global South en defensa dels països que quedaven exclosos dels beneficis de la globalització. Els esdeveniments actuals posen al dia moltes de les seves propostes, però no només per als països pobres, sinó també per als rics. Durant les dues últimes dècades, i com a conseqüència de la crisi del sistema financer mundial, s'estan produint símptomes evidents d'una certa desglobalització. La caiguda del comerç mundial, la reducció de les exportacions, el descens del consum -almenys, del més depredador i irresponsable-, la crisi del turisme de masses i del turisme mèdic, el fre al model de creixement dominant, la creixent desigualtat socioeconòmica i, sobretot, les polítiques proteccionistes, en sectors com l'automoció, l'electrònica o l'agricultura, i el nacionalisme econòmic que pot gravar amb més impostos i amb regulacions les empreses i les inversions estrangeres són dades que parlen per si mateixes; fets irreversibles que demanen nous i adequats mecanismes de control i de gestió. La tesi de la desglobalització proposa nous espais per buscar altres estratègies per a un canvi que adquireix caràcter fundacional.

La història de la humanitat pot prendre formes de replegament o d'avanç. Sembla que avui tornem a certs replegaments o formes de resistència econòmica i social, com a conseqüència d'alguns excessos de la globalització, que han generat una inseguretat ansiògena als éssers humans. Som en un moment en què es transita puntualment de la desregulació jurídica i política a la re-regulació, i viceversa.

No obstant, altres trets de la globalització continuen incrementant-se. Em refereixo a l'externalització transnacional de llocs de treball cap a països en desenvolupament que proporcionen mà d'obra barata i abundant, qualificada o no. Aquest és un element de la globalització que no ha entrat en replegaments, sinó tot al contrari. Avança i continuarà avançant en diferents àmbits de la producció, especialment en el relacionat amb els serveis (centres de trucades, creació de software per a finances, comptabilitat, medicina i enginyeria, processament de dades, algunes parts de l'R+D,…) que es transfereixen a firmes independents en llocs com l'Índia, Israel, la Xina o antics països de l'Est. Tant l'externalització industrial de les últimes dècades, com la més recent de serveis, han costat i continuaran costant el mitjà de vida a nombrosos treballadors dels països rics, però, per una altra part, han suposat un increment de la modernització a les societats de molts països pobres, amb un increment de l'ocupació i de petites i mitjanes empreses en països en vies de desenvolupament.

Aquest potent procés d'expansió i transformació necessita l'acció política i jurídica. Caldrà adaptar-se a una nova manera d'entendre el món, a noves orientacions en el comerç mundial, a noves regulacions financeres, a reformes importants en els mercats de treball i a la presència de nous actors econòmics implicats en la globalització (com la Xina, una de les principals potències mundials que, juntament amb els Estats Units, és una de les més interessades a defensar la viabilitat de la globalització mercantil), així com altres actors que no pertanyen al club de la globalització econòmica i entre els quals ja han començat a sorgir conflictes socials i insatisfacció econòmica, canalitzats en lluites polítiques internes i en demandes de llibertat.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Es necessiten instruments jurídics i polítics nous per adaptar les nostres societats als canvis tan radicals que s'han produït les últimes dècades i, el que és més important i més difícil, uns valors convergents i una ètica pública per a l'equilibri de les noves societats globals. Seria convenient incorporar elements de la desglobalització, contemplant la diversitat en el procés del desenvolupament, posant límits a l'actual model de creixement il·limitat i redistribuint la riquesa mundial. Professora de Filosofia de Dret

de la Universitat Carlos III de Madrid.