La banca juga ...i perd: els 'swaps'

Elsswaps,i altres productes financers de similar naturalesa com aracollars bonificats, clipso IRS, han acabat esdevenint motiu de conflicte entre les entitats financeres i els seus clients. Als tribunals s'hi acumulen les denúncies contra bancs i caixes per la comercialització d'aquestes suposades assegurances i cada vegada són més habituals les sentències que condemnen les entitats i donen la raó a les persones afectades.

Centenars de sentències admeten a dia d'avui que elsswapses van comercialitzar de manera irregular i amb abundància d'enganys per part de bancs i caixes sota la falsa aparença d'assegurances. Lluny d'això, són productes financers d'alt risc i subjectes a fluctuacions -trasplantats artificialment des de l'àmbit dels professionals de les operacions especulatives fins al de l'economia domèstica-. Productes que van fer caure en un parany persones que buscaven una solució a les seves dificultats financeres, atès que la seva veritable naturalesa no va ser mai aclarida per les entitats financers, que es van aprofitar de la seva necessitat.

Les abundants resolucions judicials que condemnen les males arts que han emprat les entitats financeres per extreure benefici de la contractació deswaps per part dels seus clients, ens confirmen que no hi ha dubte possible sobre qui té raó en aquest conflicte.

Aquest és el cas deM., petit empresari del sector del marbre a qui, durant més d'un any, la seva condició de víctima de l'engany va posar en perill la viabilitat de la seva empresa, el futur de les persones que hi treballaven i, fins i tot, fruit de la tensió acumulada, el seu matrimoni.

M. no havia pensat mai d'adquirir cap tipus de producte financer, i si ho va fer va ser arran d'una recomanació personal del director de la seva oficina bancària a qui, durant anys, havia confiat totes les gestions relacionades amb el seu negoci.

Els anys de bonança econòmica, quan el negoci rutllava bé,M.va pensar que seria bona idea adquirir una nova nau per ampliar l'activitat de l'empresa. Després de trobar l'espai idoni, es va dirigir a la seva oficina de confiança on va negociar la hipoteca que li va permetre, finalment, adquirir la nau.

Tot semblava funcionar com estava previst fins que les primeres sacsejades que anunciaven la crisi econòmica actual van coincidir amb una sèrie de fortes pujades de l'euríbor que encarien de mes en mes l'import de la quota hipotecària que el banc reclamava puntualment. Cada dia més ofegat,M.va tornar a la seva oficina bancària i va demanar ajuda i consell al director, una persona en qui confiava plenament i que sempre li havia ofert bons consells. És aquí quan, per primera vegada,M.va sentir una paraula que arribaria a avorrir:swap.

El director li va explicar que el que ell necessitava era unswap. Segons li va dir, es tractava d'una assegurança que el protegiria contra futures pujades de l'euríbor. Fins i tot, en el cas que l'euríbor superés un determinat percentatge, seria el banc el que abonaria la diferència entre aquest percentatge i el tipus màxim contemplat per l'assegurança. Concretament va explicar: «Quan vostè contracta elswap,establim un percentatge X com a tipus màxim, si l'euríbor està per sobre d'aquest percentatge, vostè només paga fins a X i el banc li abona al seu compte l'import corresponent a la diferència que hi hagi entre X i l'euríbor». I li va assegurar que era una molt bona opció.

El malson va començar quan, després d'assolir màxims històrics, l'euríbor va començar a experimentar descensos, com ja se sabia des de feia mesos en cercles financers. Un descens darrere l'altre fins a situar l'índex de referència per sota del valor X. Va ser llavors quan els swaps van mostrar el seu veritable rostre i els astorats clients van descobrir un aspecte del producte que ningú els havia explicat: si l'euríbor baixa per sota del percentatge assegurat, són ells els que han d'abonar al banc la diferència.

I això no és tot. Entre fórmules de difícil comprensió per a qui no estigui avesat a transitar els hermètics camins de les altes finances, la lletra petita delsswapshipotecaris inclou l'obligació de pagar imports absolutament abusius i desproporcionats si es pretén cancel·lar el producte i acabar amb la sagnia que, liquidació rere liquidació, ofega l'economia de centenars de milers de famílies i empreses de tot Espanya.

M., com MOLTS d'altres, no es va conformar i va decidir anar als tribunals. Uns tribunals que han començat a dictaminar a favor de les víctimes de la cobdícia d'aquestes entitats bancàries atorgant la nul·litat de contracte. Resolucions que, de moment, els eximeixen de continuar pagant.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I és de justícia que així sigui perquè van ometre la seva obligació de posar a disposició dels clients tota la informació a què els obliga la UE. Informació que és absolutament necessària per poder ponderar, de manera equilibrada, els beneficis oferts enfront dels riscos latents. En aquest cas, en uns litigis que, una vegada més, enfronten sacrificats Davids contra els Goliats d'una banca acostumada a jugar i guanyar sempre, aquesta acabarà sent la part derrotada.

Advocat del Col·lectiu Ronda.