El torn
Els altres murs
Al Royal Albert Hall de Londres, els Scorpions interpretavenWind of changes,el tema que va marcar la caiguda del bloc comunista europeu a finals dels vuitanta, a les acaballes de la guerra freda. La cançó va ser la cirereta de la macrofesta per celebrar els 80 anys deMikhaïl Gorbatxov, el pare de laperestroika. A la mateixa hora, però a Barcelona,Roger Waters,acompanyat d'un cor de nens, entonava allò de: «¡Ei, profe, deixa els nens en pau, total només ets un maó més del mur!».Watersrecordava que, ara com abans, malgrat el que va caure, de murs n'hi ha i n'hi ha hagut tants o més que durant la guerra freda. El mur va caure fa trenta anys, i curiosament aquells que ara són al poder i que van contribuir a dinamitar aquell mur s'escarrassen a aixecar-ne o si més no a mantenir-ne d'altres de ben drets.
Darrere d'aquestes parets es marceixen moltes vides, moltes idees, moltes il·lusions. I no només parlo dels casos de Tunísia, Egipte, Jordània, el Iemen, Síria, Líbia o Costa d'Ivori. Murs totalitaris i segregadors, violents i racistes, a la frontera mexicana amb els Estats Units, al desert contra el poble sahrauí o al palestí, les tanques de Ceuta i Melilla o les barreres socials i les diferències que es fan abismals entre els de dalt i els de baix o les barreres arquitectòniques.Jean-Paul Sartredeia que l'home neix lliure, responsable i sense excuses. Tothom hauria de poder triar el camí que vol seguir, no que hàgim d'arrossegar-nos pels que altres ens vulguin fer transitar.
A ningú li agrada que el tractin d'incapaç i que li diguin què pot o què no pot fer. I un exemple d'això, de superació i de normalitat, el vaig veure amb els meus propis ulls l'altre dia en el concurs literari Roc Boronat, que des fa 13 anys convoca l'ONCE a Catalunya. Una prova com, de mica en mica, a través de la literatura es poden anar enderrocant els altres murs.
