Per una altra realitat política

Els termesrealismeirealitat, que sembla que han de connectar amb allò que tots veiem i sabem, no són gens obvis, sinó molt i molt discutibles. ¿És realista voler sortir de la crisi amb les mateixes receptes que ens hi han portat? ¿La realitat actual és innocent i neutra, o bé respon a ideologies, interessos i objectius que hauríem de discutir i, si cal, canviar urgentment?

En la vida pública, les crides que es fan a favor del realisme i de la realitat gairebé sempre són crides a favor de mesures conservadores, que rebutgen el canvi, la crítica, la innovació o l'assaig. Hi ha massa líders convençuts que allò que no s'adiu amb el seu realisme ni amb la seva realitat ja és una cosa perillosa, que s'ha d'evitar. Cada dia, però, també hi ha més gent que creu decididament que un altre món és possible, és a dir, que una altra realitat és possible, i que la vol, aquesta altra realitat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I això sol passar en economia, però també passa en la vida política, concretament en la catalana. Des de fa mesos i anys el moviment independentista ha crescut extraordinàriament. I els que s'hi oposen encara ho fan repetint que la independència no és realista, que és perillosa. ¿Per a qui? ¿Per què no exposem d'una vegada quins són els perills de la independència i els comparem amb els de la dependència? ¿Quina seria aquella realitat i quina és aquesta? ¿O hem de recordar que els demòcrates no hem de parlar de manera abstracta i amenaçadora si volem ser de debò realistes, és a dir, si volem parlar de la realitat que ens afecta, de la que ens pot afectar?

És ben poqueta cosa el realisme que només mira de gestionar les crisis. ¿I si les volguéssim superar? ¿I si penséssim en maneres de superar-les que no fossin les de sempre? La realitat que tenim, en qualsevol terreny, no és l'única possible. I, si aquesta realitat no és la millor, n'hem de construir una altra.