El llenguatge de la improvisació

És el que fa servir el govern deRodríguez Zapatero.Aprova mesures i fa anuncis basats en aquesta tècnica tant útil en les arts escèniques com perillosa en les arts polítiques. Ho hem vist darrerament amb la promesa dels fons d'inversió xinesos i els que havien de venir de Qatar.Ho hem vist, i ho patim també, amb les polítiques econòmiques, energètiques i socials: llum, pensions, carburants, pneumàtics, caixes i bancs, etcètera. Corregir els errors i rectificar a temps és de savis, cometre'n tants a aquestes altures i des del lloc on es cometen és una irresponsabilitat. En uns temps convulsos i crítics com els que estem vivint s'imposa una manera d'actuar ferma, sense indecisions, sense improvisacions, perquè es poden pagar molt cares i no hi ha marge d'error perquè no hi ha diners. La sensació de pèrdua de rumb i d'anar a la deriva és molt real, i més encara quan es fan servir símils poc afortunats com el de cert vaixell que ara fa gairebé cent anys va topar amb un iceberg.

Sense deixar el símil nàutic, la sensació també cada vegada més real és que vivim dins del camarot dels germansMarx. I parafrasejant el granGroucho ,que amb un mostatxo pintat, un cigar fumejant i un somriure murri, deia unes veritats com un temple, aixecava les celles i afirmava que la política es l'art de buscar problemes, trobar-los, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar-hi després els remeis equivocats. Diuen els que es dediquen al teatre que improvisar és transmetre o generar de forma espontània una idea, un sentiment, a través de la imaginació i l'aplicació de recursos de la matèria. I diuen que és realmentartquan els recursos mostren amb tot luxe de detalls un domini de l'ofici -el de la política, en aquest cas- i un balanç perfecte d'idees, desenvolupament i desenllaç d'allò que has transmès. A mi , a més, em van ensenyar que la bona improvisació és aquella que s'ha sabut preparar amb anterioritat.