'Botellón': reprimir-lo és anormal

Deu anys després de la meva primera anàlisi delbotellón, el que semblava una moda passatgera avui sabem que és un component més de l'oci nocturn. Com va passar amb discoteques, terrasses (beure al carrer) i pubs, el que va començar com a transgressió, problema per a l'establishment,és avui -i ho serà allà on avui se'l persegueix- un fet quotidià (i legal). ¿Per què segueix existint a Madrid o Barcelona, on les autoritats fa anys que el reprimeixen? Perquè segueix responent a la funció per la qual va sorgir. Els adolescents que el van inventar ja tenen feina i fills, s'acosten als 40, però encara el practiquen perquè són joves, segueixen faltant espais adequats per reunir-se amb els amics, i les copes encara surten cares: és l'escalfament inicial, barat i amb alcohol de qualitat.

Els predicadors ja no demonitzen els joves, tot i que encara abusen de la paraulahedonisme. Accepten que elbotellónno és una altra anormalitat nostra, sinó l'expressió sinèrgica local («borratxera espanyola» en diuen a Suïssa, potser per això es persegueix en alguna regió) de tendències globals: lasocietat de 24 hores (el fluir de capitals, productes i consum sense horari); la conversió de l'oci en un sector bàsic (una part de l'oci, el turisme, suposa el 10% del PIB); la influència i el poder creixent de les multinacionals de l'alcohol; l'ampliació de laplacenta social(la progressiva extensió del període de maduració en la nostra espècie, cosa que no té res a veure amb les prèdiques sobre la vida elàstica dels joves); ladimissió parental(deixament de l'exercici d'autoritat pels progenitors); i la degradació de l'Estat del benestar, que deixa sense espais els joves. I ara la generació de pares que ha recolzat electoralment l'aprimament de l'Estat espera que la tríada escola+televisió+policia els resolgui la papereta d'educar, dotar de valors i controlar els seus fills.

Ens ha tocat als sociòlegs racionalitzar elproblema.Al llarg dels anys, en cada innovació (macrobotellón, botellónsms, facebotellón…), cada nou país (Itàlia, Portugal, França, Suïssa, Alemanya…), regió o ciutat on brotava, els mitjans de comunicació i els polítics intel·ligents han buscat el sociòleg com acounselor, i la sociologia ha estat a l'altura (llevat de quan ha exercit de legitimadora de la repressió). On uns veien tovor, uns altres han valorat que la joventut innovés una forma d'oci autogestionada per la qual s'apropia espais socialment improductius per trobar-se i compartir música, alcohol sense adulterar (i altres drogues, és clar), confidències i plans. Per descomptat que té efectes indesitjats: el més greu, la presència i el consum d'alcohol per part de menors d'edat, però també conflictes amb el veïnat que vol descansar, i vandalisme.

Des del començament, hi ha dos tipus de respostes. La repressiva la fonamenta el PP el 2002, quan el ministre de l'Interior(Rajoy) anuncia una normativa que prohibeix beure al carrer (deixant de banda les terrassetes), a la qual es van apuntar Madrid, Bilbao, Barcelona, etcètera. Regions i ciutats on avui continuen vius no ja els conflictes veïnals, sinó fins i tot els aldarulls al carrer.

La institucionalista la marca el Govern d'Ibarraa Extremadura. El 2001 encarrega un informe urgent, i el 2002 posa en marxa un dels més complexos projectes d'investigació-acció realitzats a Espanya, que inclou un debat social en el qual participen la immensa majoria de les famílies i els escolars de la regió, mitjançant enquestes, qüestionaris d'autoreflexió a la llar (més de 25.000 recollits), i 600 debats en tots els centres educatius, del qual sorgeix la idea d'abordar l'assumpte a través de la regulació. Així, la llei de convivència i oci (2003) persegueix el que és perseguible: el consum d'alcohol per part de menors (amb sancions de 30.000 a 600.000 euros per als que les venguin) i les molèsties al veïnat (s'obliga els ajuntaments a assenyalar espais lluny dels habitatges per a la pràctica delbotellón). I s'acompanya d'espais de creació jove, a les ciutats, per als que volen un oci creatiu. Llevat de Badajoz (única ciutat en la qual l'Ajuntament del PP permet que elbotellónse segueixi celebrant a tocar de les vivendes), el conflicte ha desaparegut. Com en les altres regions o ciutats en les quals s'ha aplicat el model extremeny.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En una societat en la qual l'alcohol és una droga legal exaltada fins i tot com a símbol sagrat de la seva religió més estesa i en la qual les multinacionals financen projectes per «ensenyar a beure» o bé esponsoritzen rutilants estrelles mediàtiques, és hipòcrita dir que elbotellónfomenta el consum d'alcohol. Cal abordar el problema de l'alcohol en el seu lloc, si és que és un problema, però sense agafar el rave per les fulles: elbotellónés una pràctica tan legítima com les terrassetes del passeig de la Castellana, els xiringuitos de Cadis o les discoteques per a anglesos de Salou, on també hi ha menors, soroll, molèsties al veïnat, drogues, vandalisme i brutícia, o sigui, l'habitual residu de la nit. S'ha de regular, per tant. Amb reflexió, sense repressió.

Sociòleg.