Cuba, del verd oliva al xandall

El 6è Congrés del Partit Comunista de Cuba ha merescut alguns comentaris editorials de la premsa espanyola.El Paísopinava sobre les decisions aperturistes del partit únic de l'illa amb un cert desencant i traçant un paral·lelisme amb les acaballes del franquisme i el seu famósatado y bien atado.Per al rotatiu, el fet queRaúl Castrohagi col·locat un octogenari com a segon, clarament exclòs de la successió per la seva edat,«suggereix divergències entre la vella guàrdia i els renovadors -si n'hi ha- sobre l'extensió de la reforma». Des del seu punt de vista, és molt probable que la decisió més transcendent del conclave resideixi en la separació entre partit i Estat:«Aquí és on es refugia ja la resistència més gran de l'aparell, fins i tot davant de canvis tan modestos». El pla elaborat pel règim mira de salvar-se a si mateix, a canvi d'una mica menys de socialisme,«però en l'error un i altre són indistingibles. El primer caurà per senectut; el segon per incompetència».Abcrecolzava la foto més reproduïda del congrés -Fidelaixecant el braç del seu germàRaúl- amb un text poètic centrat en el xandall del comandant.«La decadència del règim va ser vestir el comandant d'Alberto Juantorena», en al·lusió al cèlebre atleta cubà.«Tants anys de lluita per acabar en xandall, resum gràfic de l'ocàs del mite».Fidelja no és aquell gegant amb uniforme militar que va manar durant dècades.«No hi ha res que dolgui més a Cuba queel futur, perquè Fidel en xandall -'oye mi son, mi son, mi son de lo que son, son y no son en el solar que yo vivo'-és la metàfora dolguda d'un país amb el cel de pedra més bonic del món».El Mundono escrivia un editorial pròpiament dit, però la informació de portada -la ja citada fotografia i un peu que remetia a les cròniques de les pàgines interiors- era tota opinió, començant pel títol:La tirania del xandall. Com es veu, el diari que dirigeixPedro J.Ramíreztambé va estar atent als detalls de vestuari.«El lífting del règim cubà -començava el peu de foto-encara no ha esborrat la principal de les seves arrugues (...) El 'soldat de les idees', com es deia a si mateix, va apuntalar amb la seva presència les reformes amb les quals el seu germà Raúl vol canviar-li el xassís al model socialista cubà».