Arran dels uniformes escolars

Quan estudiava a la Universitat de Queen's, a les petites aules per a seminaris, la dotzena de cadires que hi havia acostumaven a ser molt desiguals, des de còmodes butaques amb braços fins a seients esquifits i durs. En les nostres delicioses hores contrastant opinions, una professora deia haver observat que, normalment, qui seia a la cadira més còmoda acostumava a intervenir més en les discussions i a mostrar més confiança. El grau de comoditat del nostre seient té, segurament, un efecte en la nostra actuació. També, per exemple, el lloc on seiem en una taula. Tradicionalment, als àpats familiars, el pare era qui acostumava a seure al cap de taula, i això probablement tenia un significat gens innocent. En definitiva, el lloc on seiem, el tipus de cadira en què ho fem, té molt més significat del que ens imaginem o ens agradaria.

De la mateixa manera, la roba amb la qual ens presentem als llocs té una importància. Si els notaris, per posar un exemple, anessin amb texans i caçadores de cuir potser acabarien perdent el prestigi social (i també el sou) de què gaudeixen. Si els metges no es posessin la bata blanca potser ens inspirarien menys confiança. Segurament, a un escolar, posar-se un uniforme quan es lleva ja li crea la sensació que farà una cosa important. Tornar a l'uniforme escolar és una mesura possible més que no s'hauria de menystenir. Podria esdevenir un símbol de concentració i dedicació a l'estudi i ajudar els joves a augmentar el seu sentiment de pertànyer a una institució, que bona falta fa, com el blaugrana representa un equip. No hauria de ser a l'estil antic, podria senzillament tractar-se d'un xandall amb el nom de l'escola i potser amb el lema que la defineix.

La Unió Europea ens exigeix una millora de resultats educatius. Les proves d'avaluació d'aquests darrers anys a primària han revelat que prop d'un 30% dels alumnes, 3 de cada 10, no aconsegueixen aprendre a llegir i a escriure correctament en acabar. Un 31,2% dels joves catalans d'entre 18 i 24 anys no tenen el títol de l'ESO, quan la mitjana europea és del 14,4%, i cada any l'informe mundial PISA, elaborat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), ens recorda que el nivell acadèmic està molt per sota de la mitjana dels països desenvolupats.

Segons una enquesta recent de la UGT feta amb una mostra de més de mil professors, la meitat dels docents de secundària se senten estressats, principalment pel mal comportament de l'alumnat i la falta de suport de les famílies. Es queixen d'alumnes agressius i amb poca valoració de l'aprenentatge. Una societat que no valora l'aprenentatge no augura un bon futur. Un dels factors importants dels deficients resultats educatius és la falta d'autoritat del docent. Fa uns dies, una indignada professora de secundària em deia que un alumne li va tirar una sabata al cap mentre vigilava el pati. El fet va ser bastant desagradable, però el més dur va ser la feinada que va tenir perquè expulsessin aquell alumne durant dos dies. La directora del centre no era partidària de fer expedients als alumnes i la resta de professorat tampoc es va solidaritzar gaire amb la pobra docent. Poca motivació deu tenir la professora que, a sobre, ha de sentir rialletes pels passadissos.

Però el problema de l'agressivitat a l'escola és internacional. A Anglaterra s'ha arribat a l'extrem de produir-se una vaga de professors contra els alumnes, en una escola de Lancashire. El professorat s'ha rebel·lat contra l'alumnat pel fet de ser víctima de violència física i verbal, i el 8 d'abril no van fer classe en senyal de protesta.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

El debat que s'ha generat arran de l'uniforme és un exemple del que no hauria de passar. Com en altres ocasions, s'ha centrat massa en blancs i negres i en desqualificacions. Aquesta actitud demostra que ens aboquem massa fàcilment a la baralla política innecessària i estèril en comptes del pragmatisme d'anar a buscar bons resultats. Haurem d'estar molt més oberts a recuperar fórmules del passat, així com a inventar-ne de noves per fer front als problemes escolars.

D'entrada, convindria establir una bona cooperació entre els partits polítics, especialment en matèria educativa. Davant del suggeriment del Govern català de tornar als uniformes, alguna veu de l'esquerra ja ha dit amb to agressiu que aquesta és una visi carrinclona i retrògrada de l'educació i del seu model. El que menys necessitem ara és aquest tipus de comentaris. El que és veritablement negatiu és estar tancat a noves iniciatives o a recuperar fórmules antigues que havien funcionat. Però, sobretot en educació, haurem de tenir una visió més internacional que mai. Malgrat la crisi, el Govern faria bé de facilitar als docents les visites d'intercanvi i cooperació amb escoles dels països emergents. A veure si es troben en instituts de Corea del Sud, per exemple, que en pocs anys ha passat d'estar a baix de tot a ocupar el segon lloc del món en resultats acadèmics, algú que es prengui l'aprenentatge com una broma. Periodista i filòloga.