Salut, temps decisius

El títol no és intranscendent. Fa molts anys que reflexionem i publiquem informes sobre la sostenibilitat del nostre sistema de salut. Ja ho feia Fernando Abril Martorell l'any 1991. Ara, és necessari que fem de la necessitat virtut i tots, tots, pactem i establim els mínims i màxims d'un sistema del qual ens sentim molt orgullosos i que tenim l'obligació moral de preservar. Benvinguda la virtut.

Centrem-nos ara en Catalunya. Però no ens enganyem, a partir del pròxim dia 22 de maig, quan ja s'hagin celebrat les eleccions municipals i també autonòmiques en moltes comunitats, més d'una i de dues iniciaran un procés de reflexió semblant, si no més dur. ¿Què ha passat els últims mesos a Catalunya? ¿S'ha transmès malament el ­missatge? ¿S'ha rebut malament perquè no s'ha entès? ¿O potser es considera que el sistema és in­tocable i no admet cap reajustament? Permeteu-me unes quantes reflexions.

Com deia, des de fa anys van sorgint de forma episòdica veus acreditades que parlen de la necessitat de canvis i ajustos en el sistema nacional de salut. Canvis i ajustos que han de fer possible la seva sostenibilitat, però garantint les seves prestacions en condicions de qualitat i equitat. Malgrat això, sent aquesta una qüestió tan fonamental dins de l'Estat del benestar, fins ara ningú ha entrat en el fons del problema. Potser perquè se sabia que això generaria ràpidament fortes tensions i possibles rebutjos.

És cert que s'ha avançat en diversos aspectes -estalvi en la factura de farmàcia, mesures d'eficiència en la gestió, etcètera-,

però tot plegat, al meu criteri, sempre des d'àmbits parcials, sense afrontar-los en el seu conjunt i en la seva totalitat.

Crec sincerament que no hi ha marxa enrere, i molt menys la possibilitat de quedar-nos quiets. Ara, fruit d'una situació de crisi global, particularment acusada a Catalunya i a Espanya, amb un greu dèficit, ens veiem obligats a realitzar un inevitable ajust pressupostari. El Govern de la Generalitat no només no ho ha amagat, sinó que ho ha transmès amb total transparència. Bon començament des del meu punt de vista. No dissimulem, no mirem més cap a una altra banda, afrontem les accions que siguin necessàries per preservar aquest bé tan preat que és el nostre sistema sanitari. Tenim sobre la taula, sense escapatòria possible, l'obligació d'analitzar, consensuar i decidir, sense més dilacions ni subterfugis, el que hem de fer perquè sigui sostenible en el futur i, al mateix temps, continuï disfrutant de prestigi, qualitat i equitat. D'una altra forma, morirà o perdrà tantes fulles que el nostre arbre viurà perpètuament a la tardor.

Arribat a aquest punt m'afanyo a dir dues coses:

Un correcte finançament del sistema sanitari és una part molt important, però sent una condició necessària no és en si mateixa condició suficient. No oblidem que el dèficit pressupostari de la nostra sanitat és estructural, històric. L'hem anat salvant afegint sacrificis sobre l'esquena dels nostres professionals, però ha arribat el moment d'actuar. M'atreveixo a dir que aquesta opinió és àmpliament compartida.

En segon lloc, el fet d'arbitrar possibles mesures de coresponsabilització, per una part, i de priorització de l'accés a prestacions, per una altra, en cap cas significaria una privatització. No oblidem que quan Catalunya va assumir les competències íntegres de sanitat, el 1981, va comptar amb la indispensable col·laboració de multitud de fundacions, institucions, patronats municipals i entitats privades promogudes per la societat civil sense ànim de lucre.

Ara, per tant, ens trobem davant una situació inajornable sobre com afrontar al més ordenadament possible aquesta necessitat global d'ajust pressupostari per al 2011. I potser per al 2012 i el 2013. El més important és que no ens quedem amb la mirada posada en els pròxims mesos i imaginem que, una vegada superada aquesta crisi econòmica, tot tornarà a ser com abans, tornarà a ser com sempre. Seria un error de conseqüències greus per al sistema. Res tornarà a ser com abans.

Hem d'avançar i prendre decisions polítiques. Per a això s'ha de treballar amb agilitat, amb visió a llarg termini i amb la voluntat política per part de tots de preservar tot allò que té de bo i equitatiu la nostra sanitat, però sense por de modificar tot el que podria fer-la insostenible i acabar matant-la. Si una vegada més, per dir-ho de forma col·loquial, pensem que, superat el xàfec de la crisi, no serà necessari reordenar el sistema, serà un fracàs. Un fracàs de tots.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Estic convençut que és necessari, sense cap dubte, un pacte d'Estat del sistema de salut. Però aquí, a Catalunya, és necessari actuar immediatament. Per aconseguir-ho, que els representants polítics, professionals i sindicals s'uneixin en aquesta missió, aportant talent, sense apriorismes, sense estratègies a curt termini, per aconseguir el que sens dubte tots desitgem. Ni més ni menys que futur per al nostre sistema sanitari.

Exconseller de Sanitat.