Una lliçó de respecte cultural

Bussy-Saint-Georges és una ciutat dormitori de la perifèria de París, a tocar d'Eurodisney. A partir d'ara i gràcies a un experiment únic a Europa se la vol convertir en un exemple de convivència entre religions. No, no hi faran un parc temàtic sobre les religions tot i que més d'un ho considerarà així. Resulta que musulmans, cristians, jueus i budistes viuran junts en aquesta ciutat i llegeixo textualment que serà una autèntica lliçó de tolerància. ¡Ai! Els haig de confessar que quan veig la paraula tolerància em fa més por que una pedregada. Sovint me'n malfio i més encara quan es posa al costat de religions, races, cultures o de col·lectius amb necessitats o sensibilitats diferents dels de la majoria.

¿No podríem parlar de lliçó de respecte? Perquè estarem d'acord que no és el mateix tolerar que respectar i no és un qüestió de matís. Tolerar és suportar en els altres alguna cosa que desaprovem, partint de l'equivocada superioritat del qui tolera davant del qui és tolerat. Respectar és considerar alguna cosa com quelcom que s'ha de tenir en compte i que ens permet enriquir-nos mútuament. Respectar és acceptar; és, o hauria de ser, sumar i no restar, que és el que comporta la tolerància. El respecte permet reconèixer l'altre com a interlocutor i implica el reconeixement de la seva participació en la construcció d'una societat diversa i plural. Això va més enllà de la tolerància que tard o d'hora deriva en intolerància com a conseqüència de la por, d'un sentiment d'amenaça per la diferència i, a partir d'aquí, és només qüestió de temps que aflorin comportaments xenòfobs i racistes. Ara que tot just es posen els fonaments d'aquesta urbanització ecumènica, l'alcalde de Bussy-Saint-Georges ja ha dit que les paraules, els verbs, les actituds essencials perquè aquest experiment surti bé i sigui una realitat creïble són compartir i comprendre. ¿M'hi deixen afegir respectar? ¡Gràcies!