Perles del paper
Tres maneres de veure un pontificat
Santedat, comunicació i política, virtuts de l'etapa de Joan Pau II
Tres maneres de veure un pontificat_MEDIA_1
La sobtada beatificació de Karol Wojtyla al cap de sis anys de la seva mort no només va omplir la Santa Seu de fidels desitjosos d'assistir a un esdeveniment històric que des del punt de vista mediàtic va competir amb el casament reial britànic, sinó que va ocupar molt espai als mitjans de comunicació de tot el món.
Els editorials de la premsa espanyola reflectien ahir el tradicional respecte amb què sempre es tracten aquí els assumptes de l'Església, encara que alguns eren més analítics que altres. El País ho definia ahir com «la cosa més semblant que ha tingut el Vaticà a una estrella mediàtica». I un dels aspectes que sub-ratllava era la seva vocació política -«va parlar amb els poderosos com un més»-encara que, malgrat reconèixer que tenia la virtut de no «posternar-se davant de ningú», limitava el pes de la seva influència política: «Però que tampoc s'exageri dient que va liquidar el comunisme soviètic, perquè aquest es va destruir per si mateix». I un apunt crític respecte de la transcendència del seu papat. «Amb la seva contagiosa personalitat mediàtica, però la seva relativa descurança del cristianisme de base, omplia més estadis que temples».
La Vanguardia se centrava a destacar, com va fer l'actual Papa a la seva homilia, la figura de Joan Pau II com l'home del concili Vaticà II, el del diàleg entre l'Església i la societat. També recordava dues grans aportacions més del beat: «La seva col·laboració a l'enfonsament del sistema comunista i al canvi de les coordenades geoestratègiques del món». De les paraules pronunciades diumenge per Benet XVI, el diari del Grup Godó en va triar aquestes: «Ens va ensenyar que no havíem de tenir por de ser cristians i a no tenir por de la veritat, perquè la veritat és la primera garantia de la llibertat».ABC no recorria a cites per conduir els esdeveniments del cap de setmana a Roma cap a l'actualitat espanyola. «L'Església ha mostrat una vegada més la seva dimensió universal i la seva capacitat de convocatòria en contrast amb la mesquinesa dels que des d'ideologies obsoletes encoratgen un laïcisme radical». Una referència del diari monàrquic a les denúncies de la ultradreta sobre els atacs que des del seu punt de vista pateix l'Església a Espanya, impulsades per les esquerres, amb el PSOE al capdavant.
