Defensar-se en temps d'eleccions

¿Com ens defensem si el poder polític ens pren la llibertat editorial a les pròximes eleccions? És la raonable pregunta de les televisions privades enfront de la reforma de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) que les obliga, com si fossin operadors públics, a complir els principis de proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i les entrevistes electorals així com en la informació relativa a la campanya.

D'entrada, hi ha dues respostes fàcils, tot i que inútils. La primera, plantejar un recurs d'inconstitucionalitat, atès que aquesta imposició va en contra de les llibertats d'informació, d'expressió i d'empresa. Però els temps del procés el fan inoperant per a les eleccions del maig i això sempre que es presentés. A Madrid, les associacions de periodistes ja van visitar la Defensora del Poble, i la visita només va donar per a bones paraules.

La segona és més directa, però igualment inútil. Com que a la pràctica la Junta Electoral Central (JEC) i la resta de juntes només investiguen un operador si prèviament hi ha alguna queixa, mitjançant un recurs, d'aquells candidats que considerin que no són ben tractats pel que fa a la proporcionalitat, s'impediria la ingerència política si tots els grups pactessin, per respecte a la mateixa Constitució, renunciar al recurs quan les televisions privades informin d'acord amb la seva línia editorial. Però l'altíssim nombre de partits i agrupacions que es presenten a les eleccions municipals converteix l'afany d'aquesta resposta en tan candorós com ingenu és el de la primera. Són respostes que no serveixen. ¿Aleshores, com cal defensar-se? La millor resposta a això la donarà la pràctica periodística diària, que el legislador no ha tingut en compte. I encara més a Catalunya, on només se celebraran eleccions municipals.

La JEC concep la proporcionalitat de la manera següent: «El seu tractament haurà d'atendre preferentment els resultats obtinguts per cada formació política a les últimes eleccions equivalents (…); en el cas que un mitjà decideixi emetre un debat entre els dos candidats que van obtenir un nombre més gran de vots a les últimes eleccions equivalents, també haurà d'emetre altres debats bilaterals o plurilaterals, o proporcionar informació compensatòria suficient sobre els altres candidats que també hagin aconseguit representació a les últimes eleccions equivalents».

El que ha oblidat el legislador és que no hi ha cap televisió privada de TDT que tingui com a àmbit de difusió un sol municipi. Totes les TDT són comarcals i algunes fins i tot supracomarcals. Llavors, ¿com es pot aplicar la normativa de la JEC? El legislador, a més de saltar-se la Constitució, s'ha equivocat a l'aplicar a les municipals la mateixa casuística de la resta de comicis, on l'àmbit del mitjà de comunicació encaixa normalment amb la demarcació electoral. Aquesta coincidència no hi és a les municipals.

Exemples: una TDT privada del Segrià organitza una trobada amb candidats a diversos ajuntaments del seu àmbit de difusió, siguin o no siguin alcaldes -diguem-ne que vuit, perquè un número més gran faria impossible el debat-, seleccionats per la seva experiència en el sector agroalimentari per tractar del paper municipal en la consolidació d'aquest mercat; o una TDT privada del Baix Llobregat l'organitza amb candidats escollits pel seu coneixement del sector de la construcció per tractar de les requalificacions urbanístiques. ¿Com compliran amb la proporcionalitat? La TDT haurà de convocar després tota la resta de candidats als mateixos ajuntaments, com uns 20, 30 o més, i donar-los forçosament una compensació a la seva programació? O què farà Canal Català, que emet en cadena Catalunya opina, un programa polític. ¿Haurà de fer seure cada tarda a la seva taula de debat només un ajuntament, dels més de 100 o 200 municipis que reben la seva emissió, amb tots els seus candidats a l'alcaldia i amb el cronòmetre a la mà mesurar el temps de paraula de cada participant segons els resultats obtinguts a les últimes eleccions? O encara pitjor, ¿haurà de filtrar les preguntes de l'audiència en el percentatge que la proporcionalitat apliqui a cada contertulià? Inversemblant.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les TDT podran al·legar per evitar la ingerència normativa que aquests espais no responen a «la informació dedicada específicament a la campanya electoral» o que no són «debats electorals» en el sentit que els entén la JEC, però aquesta argumentació no evitarà els recursos que els candidats exclosos presentaran per buscar el minut de glòria mediàtica. Tot un caos.

Un caos que aconsellaria sol·licitar al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), tot i que no és competent en els continguts electorals, que facilités una guia a les TDT privades, i a les ràdios, per ajudar-los a navegar pel procel·lós paisatge de la reforma de la LOREG. Guia que segur que també serviria als membres de les juntes per a les seves resolucions exprés. Exvicepresident del CAC.