De la denúncia a la proposta

Avui fa una setmana, el conseller d'Economia va presentar als grups parlamentaris les línies mestres del pressupost de la Generalitat per al 2011. La primera proposta no es pot acceptar, perquè, si bé es parla de moderar les retallades en els serveis públics bàsics, l'escenari final que es prefigura és el de canvi del nostre model social: menys serveis públics i de menys qualitat, privatitzacions i rebaixes fiscals per a les rendes altes. Ara és el moment que els grups parlamentaris -i les forces socials- que ens hi hem oposat posem al damunt de la taula propostes alternatives que demostrin que es poden fer uns pressupostos viables, que no siguin injustos socialment i que -alhora- ajudin a la reactivació econòmica. Els eixos d'aquestes propostes alternatives podrien ser els següents.

1. Un marc de concertació pressupostària, financera i econòmica de caràcter plurianual -2011-2014-.

Sols així es podran fixar i acomplir els objectius de racionalitzar les despeses, redistribuir de forma més justa les càrregues i aplanar els terminis per assolir uns objectius de dèficit públic raonables i esglaonats; no els que vol imposar la senyora Salgado. En aquest escenari plurianual s'ha d'incorporar la previsió raonable d'una recuperació de l'activitat econòmica i la reforma dels sectors productius, que ampliï la base fiscal. D'altra part, aquest escenari d'acord pressupostari a quatre anys, ha de permetre negociar un acord amb el Govern de l'Estat, també plurianual, que permeti comptabilitzar les previsions d'aportacions del fons de competitivitat i d'altres transferències legítimes per a despeses corrents i infraestructures, i la seva progressiva actualització en el marc dels acords de finançament derivats del nou Estatut, i avançar alhora en el nou pacte de finançament amb l'Estat, a mitjà termini.

2. Garantir el manteniment de la qualitat i l'eficiència dels serveis públics educatius, sanitaris, assistencials i judicials, amb un pla de mesures de racionalització de la despesa -especialment la farmacèutica-, de reducció de càrrecs directius. Cal una visió dels serveis públics com a generadors d'ocupació, d'ampliació de la base fiscal i de millora de les capacitats de coneixement, d'innovació, de productivitat i de la salut pública. Les reformes i millores s'han de consensuar amb els sectors implicats (professionals, usuaris...), però han de fer-se amb uns criteris i objectius generals, i en un marc de finançament plurianual.

3. Preveure un esforç fiscal més gran, progressiu, per a les rendes més altes: s'ha de mantenir l'actual impost de successions i donacions i el recàrrec de l'IRPF per a les rendes més altes. També s'hauria d'incrementar progressivament la imposició sobre primes i quotes d'assegurances i mútues privades, i d'altres mesures similars.

4. S'ha de començar a aplicar, amb valentia, la reforma fiscal verda: imposició a la producció d'energia nuclear, seguint l'exemple d'altres països i comunitats autònomes, vinculada a un pla de tancament progressiu i substitució per energies renovables; incentivar les activitats menys contaminants, l'estalvi i l'eficiència energètiques.

5. També -i de maneraa prioritària- cal pactar la revisió i reforma de les Hisendes locals -amb aportacions de l'Estat però també de la Generalitat-, així com del règim local i de l'organització territorial de Catalunya, que permetin atendre més bé i ampliar els serveis públics, les inversions i les prestacions socials, i les possibilitats de promoció econòmica des de l'àmbit local.

6. Impulsar els nous sectors econòmics emergents i generadors d'ocupació, així com redefinir els plans d'infraestructures: prioritat i ajuts a les energies renovables, a les tecnologies de la informació i la comunicació, i als sectors productius vinculats al medi ambient, al transport públic, al ferrocarril, tant de passatgers com de mercaderies; a les noves tecnologies aplicades a la construcció, rehabilitació i reforma d'edificis...

7. Que l'Institut Català de Finances prioritzi i ampliï les línies de crèdit a les petites i mitjanes empreses i als autònoms, en especial per garantir la continuïtat de sectors productius que sols necessiten liquiditat i ajudar a aflorar nous sectors estratègics.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

8. Actualitzar i impulsar les mesures ja acordades en matèria d'innovació, competitivitat i internacionalització de la nostra economia. Des de Catalunya ens hem d'implicar en els grans debats i processos de presa de decisions sobre l'orientació de les macropolítiques econòmiques i financeres que s'estan dirimint a la Unió Europea i a escala mundial, i posicionar-nos amb aquelles propostes que apunten a un veritable canvi del model econòmic i social, per dotar la Unió Europea d'una política econòmica comuna, amb harmonització fiscal i homologació progressiva de les polítiques socials i les condicions laborals.

Diputat d'ICV al Parlament.