El torn
Dues dones emprenedores i valentes
Núria Navarro entre-vistava al diari de diumengeJiajia Wang Liu,una noia d'origen xinès amb una història poc habitual. Nascuda en un po blet del sud-est de la Xina fa 23 anys, va emigrar amb la família a Europa quan en tenia 8. Els pares treballaven en restaurants, 12 hores diàries 365 dies a l'any, fins que es van poder comprar un petit restaurant a Blanes, un pis de propietat i pagar els estudis als seus dos fills. La vida del matrimoni ha estat sempre marcada pel treball. LaJiajia,que no ha patit tantes penalitats, veu les coses diferents. No està disposada a seguir el guió que altres han escrit per ella. Així que decideix estudiar Econòmiques tot i que els seus progenitors preferien que fes Administració d'Empreses, i després d'haver gaudit d'una beca a Harvard, tres dies abans d'incorporar-se a la multinacional que li oferia feina, envia un correu a l'empresa dient que gràcies per l'oportunitat però que no li interessa. Ha decidit establir-se pel seu compte: fundarà la seva pròpia editorial.
La trajectòria de laJiajia Wang m'ha recordat molt la fascinant història d'una altra senyoraWanga qui només he pogut conèixer a partir dels testimonis de familiars, amics i coneguts. Si laJiajiava venir de la Xina el 1996, la dona de qui els parlo va fer el camí invers molts anys abans. Catalana de naixement, es va enamorar d'un xinès que passava per Tarragona als anys 30 i va emprendre una nova vida amb ell a la Xina. Allà va tenir cinc fills, els quals educaria en la llengua deConfuci,i després de 27 anys plens de trasbalsos, als anys 60 va tornar al país on havia nascut. A Barcelona acabaria muntant alguns dels primers restaurants xinesos de la ciutat.
Les dues senyoresWangvan acabar vivint a Barcelona, però, que jo sàpiga, aquestes dues dones valentes i emprenedores, acostumades a nedar contra corrent, no es van arribar a conèixer. És una llàstima. Si ho haguessin fet, segurament haurien descobert tot el que, malgrat la distància, tenien en comú.
