Fracàs escolar i immigració

Una de les coses que més m'han agradat del darrer llibre del professorJordi Llovet, Adéu a la Universitat, l'eclipsi de les humanitats,és que la seva mirada cap als seus alumnes és molt respectuosa. No els acusa de la seva ignorància. Atribueix el baix nivell dels alumnes de primer curs de la universitat als plans d'estudi de secundària, que, segons paraules seves, han portat aquest país a una situació de ruïna cultural.

I és que tenim un problema gros amb els plans d'estudi. I molt em temo que el pitjor no és el nivell dels estudiants de la universitat, sinó el fracàs escolar que fa que molts alumnes no només no arribin a la universitat amb el nivell adequat, sinó que no arribin ni tan sols a poder acreditar l'ESO.

En general, els nivells de fracàs escolar són molt alts tant a Espanya com a Catalunya. I afecten encara més els fills dels immigrants.

Molts experts han fet el seu diagnòstic sobre el nostre pla d'estudis, però, a parer meu, es parla poc de dos punts que considero essencials:

1.No respecta el ritme evolutiu dels nens. Els inicia, a diferència de molts dels països europeus que admirem, en l'aprenentatge escolar massa ràpid. Ens hem oblidat de quelcom molt bàsic: cada cosa al seu temps. I ens estem acostumant massa a creure que com més aviat sàpiguen sumar, restar i llegir, millor. La conseqüència d'això és que de petits els exigim massa -la majoria dels nens de 3 anys passen moltes més hores a l'escola que amb els seus pares- i a mesura que es van fent grans, perden interès, es desconcentren més, no poden, no volen seguir el ritme, i l'adquisició de l'aprenentatge se'n ressent molt. Són més infantils del que els pertocaria.

2.És un model poc exigent amb ell mateix. És a dir, els problemes d'aprenentatge els sol atribuir a la capacitat o incapacitat dels alumnes i no tant a les seves pròpies faltes. I això és clarament observable en l'alumnat immigrant o membre d'una minoria ètnica. M'explico: molt del fracàs escolar d'aquesta població s'atribueix a qüestions culturals, a dinàmiques familiars i a mancances en el domini de la llengua i dels nostres codis culturals. Sense negar , per descomptat, la importància de tots aquests factors, em temo que el principal problema està en un altre lloc. En la incapacitat del mateix model a l'hora d'afrontar les necessitats d'aquests nens.

Jo crec que aquests nens necessiten principalment, i per sobre de tot, una mirada més capacitadora per part de les seves escoles. Dit de forma ràpida: que es confiï i es cregui més en les seves possibilitats.

En un excel·lent reportatge del periodistaManel Alíasper al programa30 minuts,de TV-3,Notes per l'educació,es podia veure clarament com a Finlàndia, per exemple, era en un dels barris amb més població immigrant on hi havia una de les millors escoles. Ells entenen per tant que la dignitat no és un tema menor. Lluiten contra l'efecte gueto dignificant, millorant, donant suport d'especialistes adaptat a cada nen i, en general, fent més atractius els col·legis per a tota la població.

Em fa l'efecte que és el camí que també ens ha d'ajudar a nosaltres. No hauríem de permetre que amb aquests alumnes passi el que encara, tristament, succeeix amb els d'ètnia gitana. Són víctimes de l'exclusió social i de la seva pròpia identificació amb aquesta exclusió, que es tradueix en una autoestima baixa, una manca de confiança en les seves capacitats per als estudis i en la construcció d'una identitat empobrida i sempre a la defensiva. L'exclusió genera una autoexclusió incapacitant.

M'agradaria finalitzar aquest article en positiu parlant d'una bona iniciativa. Ja fa temps que vaig llegir una crònica del periodista d'El PuntDani Vilàon parlava d'un talprojecte Montsalvatgeque em va interessar molt. Després d'haver parlat amb ell i d'haver buscat més informació, encara m'interessa més. Aquest projecte, que és específic per al CEIP Santa Eugènia de Girona, s'inscriu dins d'un programa d'actuacions educatives que l'ajuntament de la vila promou agrupades en el nom deDonem-li la volta a les escolesi que intenta afavorir la promoció social i educativa d'algunes escoles que pateixen una situació de segregació escolar. El model de referència que inspira aquesta iniciativa és el de lesmagnet school(escoles imant) que es van implantar als EUA els anys 70 consistent a desenvolupar una acció curricular molt especial per atraure les famílies i els alumnes i evitar així que marxin a buscar escoles fora del barri.

En el cas del CEIP Santa Eugènia, a través delprojecte Montsalvatge,ofereix als alumnes una formació musical important, en comparació amb la resta d'escoles, i els ensenya a tocar un instrument.

A parer meu, la filosofia que inspira aquesta iniciativa és semblant a la finlandesa. Actuar sobre el context i fer millors, més atractives i amb valor afegit les escoles d'aquests barris tan acostumats a la marginació per evitar la dispersió dels alumnes amb recursos i que es converteixin en escoles gueto, tan perjudicials per a l'autoestima dels nens que s'hi queden.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Confiem que els resultats siguin esperançadors i que serveixin d'inspiració a altres col·legis.

Psicòleg i escriptor.